dimecres, 19 de maig de 2010

Pompeu Fabra


(Barcelona, 1868- Prada, 1948)









Estudia Enginyeria Industrial.
1906. Presenta una ponència amb el nom "Qüestions d'ortografia catalana" al Primer Congrés Internacional de la LLengua Catalana.
1902-1911. Catedràtic de Química a l'Escola d'Enginyers de Bilbao. Durant aquests anys continua l'estudi de la llengua catalana, la seva gran passió.
1912. Prat de la Riba el crida per ocupar la càtedra de català a la Diputació de BCN.
President de la Secció Filològica de l'IEC
1913. Normes ortogràfiques
1917. Diccionari ortogràfic
1918. Gramàtica catalana
1932. Diccionari general de la llengua catalana i càtedra de català a la UB
1939. Acabada la guerra, s'exilia a Prada de Conflent
1956. Gramàtica catalana pòstuma

Criteris de reforma lingüística
Comprèn tots els camps (fonètica, ortografia, lèxic, morfologia i sintaxi)

1. Aconseguir una llengua clara i lògica per a tots els usos

2. Evitar diferències entre la llengua parlada i la llengua escrita. Per tant, la llengua escrita havia de reflectir la parlada.

3. Harmònica amb altres llengües europees modernes. Coneixia amb profunditat el francès, l'anglès (va publicar-ne gramàtiques) i altres llengües (suec, polonès, grec, danès...)

4. Unificació. Llengua supradialectal que pogués ser reconeguda fàcilment des de cada un dels grans dialectes. Hi inclou detalls de morfologia (primera pers. present d'indicatiu).

5. Fer una llengua moderna de cultura que estigués al mateix nivell que les altres llengües europees. Modernització i simplificació.

El 90% de la feina va ser descastellanitzar el lèxic (apoio, bueno, reflexar...).


Més informació:
- Homenots, de Josep Pla
- Obra

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada