Llengües en contacte

Tot i que teniu informació sobre les llengües en contacte al llibre, aquí en teniu alguns detalls més.

Llengües minoritàries i llengües minoritzades (pàg. 248-251)
Bilingüisme (pàg. 294-297)
Diglòssia (pàg. 332-335)

Bilingüisme i diglòssia.
Classificació de les llengües en situació d'anormalitat lingüística.

Registres i llengua estàndard

Registre: tipus de llengua propi de cadascuna de les situacions comunicatives.

Els factors que determinen el registre són els següents:
El tema: general o específic
El canal: oral o escrit
El grau de formalitat: solemne, formal, familiar o vulgar
La intenció de l'emissor: narrar, descriure, exposar, argumentar...

Podem distingir:
Registres formals: literari, cientificotècnic i estàndard
Registres no formals: col·loquial, vulgar i argot

La llengua estàndard facilita la comunicació entre tots els parlants d'una mateixa llengua, per damunt de les diferències dialectals.

Característiques:
- Té les seves normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques.
- És el mitjà de comunicació utilitzat per la premsa, la ràdio i la televisió.
- És ensenyada a les escoles.
- Gaudeix de prestigi.
- És la llengua de l'administració.

Per tant, constitueix un model lingüístic convencional acceptat per una comunitat com a mitjà d'expressió parlada o escrita.

En aquest enllaç hi trobareu més informació.