Si véns, Ja t'ho diré
Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dialectologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dialectologia. Mostrar tots els missatges
dimarts, 1 de juny del 2010
dilluns, 10 de maig del 2010
Balear
Podeu escoltar la cançó Wa yeah! d'Antònia Font.
Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s´escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...
Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s´escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...
dimecres, 3 de març del 2010
Valencià
La Gossa Sorda és un grup del poble de Pego, a la comarca de la Marina Alta, a prop d'Alacant. La cançó Camals mullats pertany a l'últim disc, Saó. Podeu trobar-hi els trets característics del valencià.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de Cavallers,
dalt d'una bicicleta vella,
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats, fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau, Parterre,
Glorieta, semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar.
Hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa:
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons que no esperen
veure't a la València de la falla de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces: come together everybody.
He retrobat l'espurna, 'altra cara de la lluna,
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes deportades de la Punta,
l'espurna, l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen:
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó;
les línies del metro, la nostra presó;
esprai i les parets de colors;
qui observa els mossos, bon observador.
A la city li és igual per on sorti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molts.
però cadascú amb el seu entorn
Xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món,
joventut i experiència, referents potents,
des de Sants fins a València.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim...
No hi ha tanta diferència;
la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials:
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.
Heu sentit l'olor de podrit,
de traïció, bellesa morta i violència;
o és que algú ha dit el nom de València?,
en l'aire, barreja de fem i salobre
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella.
Camals mullats.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de Cavallers,
dalt d'una bicicleta vella,
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats, fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau, Parterre,
Glorieta, semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar.
Hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa:
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons que no esperen
veure't a la València de la falla de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces: come together everybody.
He retrobat l'espurna, 'altra cara de la lluna,
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes deportades de la Punta,
l'espurna, l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen:
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó;
les línies del metro, la nostra presó;
esprai i les parets de colors;
qui observa els mossos, bon observador.
A la city li és igual per on sorti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molts.
però cadascú amb el seu entorn
Xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món,
joventut i experiència, referents potents,
des de Sants fins a València.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim...
No hi ha tanta diferència;
la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials:
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.
Heu sentit l'olor de podrit,
de traïció, bellesa morta i violència;
o és que algú ha dit el nom de València?,
en l'aire, barreja de fem i salobre
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella.
Camals mullats.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Dialectes constitutius i dialectes consecutius
Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.
Els dialectes constitutius corresponen, de manera general, a l'evolució del llatí que es va parlar a l'àrea que ocupen actualment: català septentrional, català central i català nord-occidental, amb exclusió de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren catalanitzades més tard.
Els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment. Per tant, comprèn les terres del sud, des de l'Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l'Alguer a Sardenya.
Fonts:
VENY, Joan. Els parlars catalans. Editorial Moll.
ALEGRE, Montserrat. Dialectologia catalana. Editorial Teide.
Els dialectes constitutius corresponen, de manera general, a l'evolució del llatí que es va parlar a l'àrea que ocupen actualment: català septentrional, català central i català nord-occidental, amb exclusió de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren catalanitzades més tard.
Els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment. Per tant, comprèn les terres del sud, des de l'Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l'Alguer a Sardenya.
Fonts:
VENY, Joan. Els parlars catalans. Editorial Moll.
ALEGRE, Montserrat. Dialectologia catalana. Editorial Teide.
dimecres, 24 de febrer del 2010
Català septentrional o rossellonès
En aquesta cançó de Joan Pau Giné hi podreu trobar algunes de les característiques del català septentrional. Escolteu-la amb atenció i comenteu la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de les paraules marcades en negreta.
L'Allioli
Amb un poc de paciència,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d´un ramat,
Muntarà, muntarà,
l'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà,
l'allioli muntarà.
Amb lo que sabem d'escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat,
Muntarà, muntarà...
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats,
Muntarà, muntarà...
Caparutxes per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l´USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé,
Muntarà, muntarà...
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dins del merder,
Muntarà, muntarà...
Eleccions de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d'en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d´amunt,
cada un l´hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà...
L'Allioli
Amb un poc de paciència,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d´un ramat,
Muntarà, muntarà,
l'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà,
l'allioli muntarà.
Amb lo que sabem d'escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat,
Muntarà, muntarà...
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats,
Muntarà, muntarà...
Caparutxes per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l´USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé,
Muntarà, muntarà...
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dins del merder,
Muntarà, muntarà...
Eleccions de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d'en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d´amunt,
cada un l´hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà...
Balear
Podeu escoltar els trets característics del balear a la cançó
L'amo en Pep de Sa Sini, del grup de música pop mallorquí Ossifar.
Que us divertiu!
Arriba s'estiu i conrant en es cortó
a l'amo en Pep li pega sa fortor.
Ell diu que a un home que s'aixeca amb so sol,
quan arriba es vespre li fa falta algun consol.
Se renta els peus, baix sa prunera,
i a s'Arenal se'n va a cercar qualque estrangera
arriba an es ball amb mobilette
i quan hi entra tothom mira es seu paquet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
De sa butxaca se treu un puret fort
i an es taulell, amb estil, li pega foc
s'atraca a una i li diu: "dancing amb mi?"
Ella s'aixeca i tot d'una diu que sí.
Ben aferrada, tota vermella,
ella li deia a l'amo en Pep fluix a s'orella:
"a mi gustar este bolerro
y más gustar tu gran paquete de torrerro".
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
Quan s'albergínia li comença a molestar,
ell ben tranquil, la se torna a col·locar
fins que a sa guiri es paquet li va aglapir
i l'amo en Pep li mostrà davall un pi.
Au, lucky, lucky, ses albergínies,
una, molt bona per fer un tumbet,
s'altra és d'en Pep de Sa Sínia,
és sa millor per entaferrar un xisclet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
L'amo en Pep de Sa Sini, del grup de música pop mallorquí Ossifar.
Que us divertiu!
Arriba s'estiu i conrant en es cortó
a l'amo en Pep li pega sa fortor.
Ell diu que a un home que s'aixeca amb so sol,
quan arriba es vespre li fa falta algun consol.
Se renta els peus, baix sa prunera,
i a s'Arenal se'n va a cercar qualque estrangera
arriba an es ball amb mobilette
i quan hi entra tothom mira es seu paquet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
De sa butxaca se treu un puret fort
i an es taulell, amb estil, li pega foc
s'atraca a una i li diu: "dancing amb mi?"
Ella s'aixeca i tot d'una diu que sí.
Ben aferrada, tota vermella,
ella li deia a l'amo en Pep fluix a s'orella:
"a mi gustar este bolerro
y más gustar tu gran paquete de torrerro".
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
Quan s'albergínia li comença a molestar,
ell ben tranquil, la se torna a col·locar
fins que a sa guiri es paquet li va aglapir
i l'amo en Pep li mostrà davall un pi.
Au, lucky, lucky, ses albergínies,
una, molt bona per fer un tumbet,
s'altra és d'en Pep de Sa Sínia,
és sa millor per entaferrar un xisclet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
dilluns, 22 de febrer del 2010
Alguerès
Trobeu els trets característics de l'alguerès en aquesta entrevista:
Aquí teniu la lletra de la cançó Santa mare llengua St. Ryanair de Claudio Gabriel Sanna.
La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística,
ma per a mi té un aspecte fondamental.
Quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerès era normal, era un fet.
I era santa santa santa
santa mare llengua
santa llet de mare
sang de ton iaio i de ton pare.
Però després als seixanta, tivú, ràdio i escola
han regalat il·lusions d’un progrés burguès
i menjant Nutel·la i beient Coca-cola
ningú s’és preocupat del pobre alguerès,
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folklòrica, vulgar, bruta com a la ronya.
I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada.
Als noranta un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen - oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm... hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerès torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!
Santa santa santa
pobra santa llengua
pobra llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?
Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandès
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerès
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!
Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès.
Si amb sols cinquanta euros de poltrona,
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla, balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!
Aquí teniu la lletra de la cançó Santa mare llengua St. Ryanair de Claudio Gabriel Sanna.
La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística,
ma per a mi té un aspecte fondamental.
Quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerès era normal, era un fet.
I era santa santa santa
santa mare llengua
santa llet de mare
sang de ton iaio i de ton pare.
Però després als seixanta, tivú, ràdio i escola
han regalat il·lusions d’un progrés burguès
i menjant Nutel·la i beient Coca-cola
ningú s’és preocupat del pobre alguerès,
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folklòrica, vulgar, bruta com a la ronya.
I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada.
Als noranta un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen - oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm... hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerès torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!
Santa santa santa
pobra santa llengua
pobra llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?
Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandès
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerès
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!
Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès.
Si amb sols cinquanta euros de poltrona,
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla, balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!
dijous, 18 de febrer del 2010
Divisió dialectal
La diferència entre llengua i dialecte rau en el punt de vista.
Llengua: sistema de signes conegut i utilitzat per una societat. És un concepte abstracte i teòric resultat de la suma de diferents dialectes. Els parlants de dues llengües distintes generalment no s'entenen.
Dialecte: realització concreta de la llengua; manera de parlar una llengua en un territori. Els parlants de dos dialectes distints s'entenen, encara que es noten diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
Llengua literària: formada a partir dels diferents dialectes.
Així doncs, hem de tenir en compte que:
1. Les llengües no es parlen enlloc, el que es parlen són els dialectes.
2. Tots els dialectes són igualment bons i correctes.
3. Actualment es tendeix a l'anivellament lingüístic i, per tant, estan desapareixent algunes diferències dialectals.
Aquí teniu en teniu més informació.
També podeu escoltar els diversos dialectes mitjançant els enllaços d'aquest bloc i visionar aquest vídeo.
Llengua: sistema de signes conegut i utilitzat per una societat. És un concepte abstracte i teòric resultat de la suma de diferents dialectes. Els parlants de dues llengües distintes generalment no s'entenen.
Dialecte: realització concreta de la llengua; manera de parlar una llengua en un territori. Els parlants de dos dialectes distints s'entenen, encara que es noten diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
Llengua literària: formada a partir dels diferents dialectes.
Així doncs, hem de tenir en compte que:
1. Les llengües no es parlen enlloc, el que es parlen són els dialectes.
2. Tots els dialectes són igualment bons i correctes.
3. Actualment es tendeix a l'anivellament lingüístic i, per tant, estan desapareixent algunes diferències dialectals.
Aquí teniu en teniu més informació.
També podeu escoltar els diversos dialectes mitjançant els enllaços d'aquest bloc i visionar aquest vídeo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)