dimecres, 3 de març de 2010

Valencià

La Gossa Sorda és un grup del poble de Pego, a la comarca de la Marina Alta, a prop d'Alacant. La cançó Camals mullats pertany a l'últim disc, Saó. Podeu trobar-hi els trets característics del valencià.



Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.

Pel carrer de Cavallers,
dalt d'una bicicleta vella,
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats, fregant-te l'esquena.

Carrer de la Pau, Parterre,
Glorieta, semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar.
Hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa:

T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.

Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons que no esperen
veure't a la València de la falla de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces: come together everybody.
He retrobat l'espurna, 'altra cara de la lluna,
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes deportades de la Punta,
l'espurna, l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen:
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó;
les línies del metro, la nostra presó;
esprai i les parets de colors;
qui observa els mossos, bon observador.
A la city li és igual per on sorti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molts.
però cadascú amb el seu entorn
Xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món,
joventut i experiència, referents potents,
des de Sants fins a València.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim...

No hi ha tanta diferència;
la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials:
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.

Heu sentit l'olor de podrit,
de traïció, bellesa morta i violència;
o és que algú ha dit el nom de València?,
en l'aire, barreja de fem i salobre
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella.
Camals mullats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada