dilluns, 22 de febrer de 2010

Alguerès

Trobeu els trets característics de l'alguerès en aquesta entrevista:



Aquí teniu la lletra de la cançó Santa mare llengua St. Ryanair de Claudio Gabriel Sanna.

La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística,
ma per a mi té un aspecte fondamental.
Quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerès era normal, era un fet.

I era santa santa santa
santa mare llengua
santa llet de mare
sang de ton iaio i de ton pare.

Però després als seixanta, tivú, ràdio i escola
han regalat il·lusions d’un progrés burguès
i menjant Nutel·la i beient Coca-cola
ningú s’és preocupat del pobre alguerès,
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folklòrica, vulgar, bruta com a la ronya.

I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada.

Als noranta un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen - oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm... hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerès torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!

Santa santa santa
pobra santa llengua
pobra llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?

Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandès
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerès
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!

Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès.

Si amb sols cinquanta euros de poltrona,
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla, balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada