Normalització i normativització

Segons el Diec2 aquestes són les definicions:

Normalització lingüística: Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.

Exemples:
- Mancomunitat
- Democràcia: accés a l'administració, a l'ensenyament, lleis de normalització lingüística, la política lingüística del govern, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.


Normativització lingüística: Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Exemples:
- la campanya de l'Avenç, la implicació de Prat de la Riba i la Mancomunitat, l'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC, Termcat, etc.

Per tant, normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que el fet de crear un instrument apte per a tots els usos lingüístics no implica que aquest instrument es faci servir.

Trobareu informació a la pàg. 503 del llibre.