Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.
Els dialectes constitutius corresponen, de manera general, a l'evolució del llatí que es va parlar a l'àrea que ocupen actualment: català septentrional, català central i català nord-occidental, amb exclusió de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren catalanitzades més tard.
Els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment. Per tant, comprèn les terres del sud, des de l'Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l'Alguer a Sardenya.
En aquesta cançó de Joan Pau Giné hi podreu trobar algunes de les característiques del català septentrional. Escolteu-la amb atenció i comenteu la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de les paraules marcades en negreta.
L'Allioli
Amb un poc de paciència, amb un poc de voluntat, un poc de demagogia i un poc de pebre picat; amb un poc de fantasia i la força d´un ramat,
Amb lo que sabem d'escola i amb lo que sem descuidat, amb els somnis de bressola i amb la puta realitat; amb un cop de Coca-cola amb prou ciment armat,
Muntarà, muntarà...
Amb guitarres matineres per un cant recuperat, amb idees camineres i espectacles de mercat; amb xirments i costelles i intel·lectuals pesats,
Muntarà, muntarà...
Caparutxes per la Sang i carrotes pels obriers, tants de contes despassats i que encara se porten bé; amb l´USAP que sempre guanya i el diumenge a fer el tiercé,
Muntarà, muntarà...
Amb el vi que se ven pas i cançons que vénen bé, amb treballs desgraciats i jocs que valen pas res; una cultura pel cap i els peus dins del merder,
Muntarà, muntarà...
Eleccions de quant en quant, tornar mai cal anar a votar. Comencen d'en ser farts de nos fer representar. El pare Noel ven pas d´amunt, cada un l´hem de fer muntar.
Podeu escoltar els trets característics del balear a la cançó L'amo en Pep de Sa Sini, del grup de música pop mallorquí Ossifar. Que us divertiu!
Arriba s'estiu i conrant en es cortó a l'amo en Pep li pega sa fortor. Ell diu que a un home que s'aixeca amb so sol, quan arriba es vespre li fa falta algun consol.
Se renta els peus, baix sa prunera, i a s'Arenal se'n va a cercar qualque estrangera arriba an es ball amb mobilette i quan hi entra tothom mira es seu paquet.
L'amo en Pep de Sa Sínia, davall els calçons du una albergínia. L'amo en Pep de Sa Sínia, davall els calçons du una albergínia...
De sa butxaca se treu un puret fort i an es taulell, amb estil, li pega foc s'atraca a una i li diu: "dancing amb mi?" Ella s'aixeca i tot d'una diu que sí.
Ben aferrada, tota vermella, ella li deia a l'amo en Pep fluix a s'orella: "a mi gustar este bolerro y más gustar tu gran paquete de torrerro".
L'amo en Pep de Sa Sínia, davall els calçons du una albergínia. L'amo en Pep de Sa Sínia, davall els calçons du una albergínia...
Quan s'albergínia li comença a molestar, ell ben tranquil, la se torna a col·locar fins que a sa guiri es paquet li va aglapir i l'amo en Pep li mostrà davall un pi.
Au, lucky, lucky, ses albergínies, una, molt bona per fer un tumbet, s'altra és d'en Pep de Sa Sínia, és sa millor per entaferrar un xisclet.
L'amo en Pep de Sa Sínia, davall els calçons du una albergínia...
Trobeu els trets característics de l'alguerès en aquesta entrevista:
Aquí teniu la lletra de la cançóSanta mare llengua St. Ryanair de Claudio Gabriel Sanna.
La qüestió de la política lingüística en aquesta ciutat de Catalunya oriental pot parèixer utòpica, vana i autística, ma per a mi té un aspecte fondamental. Quan les mares mos donaven com a llengua el català així com naturalment mos passaven la llet i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar i parlar en alguerès era normal, era un fet.
I era santa santa santa santa mare llengua santa llet de mare sang de ton iaio i de ton pare.
Però després als seixanta, tivú, ràdio i escola han regalat il·lusions d’un progrés burguès i menjant Nutel·la i beient Coca-cola ningú s’és preocupat del pobre alguerès, abandonat, oblidat i fins criminalitzat perquè enruinava la dicció i això feva vergonya llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant folklòrica, vulgar, bruta com a la ronya.
I no era santa santa santa no era més santa la mare llengua no era santa la llengua de ta mare ma mira un poc com era tractada.
Als noranta un canvi sec de timó no era ver lo que creieven del dialecte ara diuen - oi qui riquesa pel minyó si té una llengua mare és perfecte!- mmm... hi ha sol un petit problema si volem que l’alguerès torni viu i fort és que manquen dos anells a la cadena: lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!
Santa santa santa pobra santa llengua pobra llengua mare i ara què fem? I què fem ara?
Ja sabem que una llengua no té futur si no té un poder econòmic i social i la política lingüística, estàs segur, no ha pogut resoldre aquest problema local. Va a finir que la idea d’aqueix irlandès fins i tot mos arriba a salvar l’alguerès mira tu si una companyia de baix costo posarà a poc a poc totes les coses a posto!
Santa santa santa santa santa Ryan santa santa Ryan Air salva l’alguerès salva l’alguerès.
Si amb sols cinquanta euros de poltrona, en quaranta minuts ja passeges per Girona i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella, i mirant Miró te menges la paella i sense quasi el temps de cantar un “balla, balla” los joves catalans ja mos omplin la muralla eixin de nit i van al bar i en discoteca mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!
La diferència entre llengua i dialecte rau en el punt de vista.
Llengua: sistema de signes conegut i utilitzat per una societat. És un concepte abstracte i teòric resultat de la suma de diferents dialectes. Els parlants de dues llengües distintes generalment no s'entenen.
Dialecte: realització concreta de la llengua; manera de parlar una llengua en un territori. Els parlants de dos dialectes distints s'entenen, encara que es noten diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
Llengua literària: formada a partir dels diferents dialectes.
Així doncs, hem de tenir en compte que: 1. Les llengües no es parlen enlloc, el que es parlen són els dialectes. 2. Tots els dialectes són igualment bons i correctes. 3. Actualment es tendeix a l'anivellament lingüístic i, per tant, estan desapareixent algunes diferències dialectals.
Aquí teniu en teniu més informació. També podeu escoltar els diversos dialectes mitjançant els enllaços d'aquest bloc i visionar aquest vídeo.
- No s'han de copiar literalment les frases del text original. - No ha de ser subjectiu. Per tant, no hi inclourem opinions ni comentaris personals. - No es poden aportar més dades per completar el text. - No s'han d'incloure exemples si no és estrictament necessari per a la comprensió del text. - El resultat ha de ser un text coherent, no un esquema.
QUÈ FAREM?
1. Destacar les tres o quatre idees principals i distingir-ne les secundàries. 2. Escriure cada idea principal en forma de títol al marge del paràgraf. 3. Redactar el resum utilitzant els connectors, la puntuació i els temps verbals adequats. 4. Comprovar que el lèxic és precís, amb l'ús de sinònims i que no fem servir mots crossa. 5. Rellegir el text i comptar les paraules o línies que ens demanen. Si és massa llarg, mirarem si es pot resumir més.
