dijous, 8 d’abril de 2010

La Cancelleria Reial

Al segle XIII (1276) Jaume I va crear un organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials de la Corona d'Aragó. Escrivania reial (òrgan administratiu i burocràtic).

Pere III el Cerimoniós la va reformar i modernitzar al segle XIV (1344), ja que va intuir un estret lligam entre poder i llengua. S'hauria de cuidar de l'estil i la redacció correcta dels documents. Els textos eren considerats models de ben escriure.

Es van establir relacions amb altres corts europees (Itàlia, França...). Per tant, la Cancelleria es converteix en un focus irradiador de cultura i el català esdevé una de les llengües més difoses d'Europa.

Els documents eren redactats en tres llengües (els escrivans les havien de dominar):
- català (llengua base de tota la documentació)
- llatí (llengua de difusió a Europa)
- aragonès (llengua parlada en una part del domini de la Corona)

Els escrivans eren traductors d'obres llatines (Bernat Metge).

La llengua de l'acadèmia era llatinitzant i uniformitzada. S'estableix una koiné (estàndard) que servirà de model lingüístic per a tot el territori de la Corona d'Aragó.

Així doncs, al segle XIV (llengua catalana alternada amb el llatí) i principi del XV, la Cancelleria té el paper unificador de la llengua que va exercir Llull al segle XIII.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada