En aquesta cançó de Joan Pau Giné hi podreu trobar algunes de les característiques del català septentrional. Escolteu-la amb atenció i comenteu la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de les paraules marcades en negreta.
L'Allioli
Amb un poc de paciència,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d´un ramat,
Muntarà, muntarà,
l'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà,
l'allioli muntarà.
Amb lo que sabem d'escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat,
Muntarà, muntarà...
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats,
Muntarà, muntarà...
Caparutxes per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l´USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé,
Muntarà, muntarà...
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dins del merder,
Muntarà, muntarà...
Eleccions de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d'en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d´amunt,
cada un l´hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada