dimarts, 8 de juny del 2010
Que
Aquí teniu un enllaç de l'Enciclopèdia Catalana amb diversos exemples sobre les categories gramaticals del que
dimecres, 2 de juny del 2010
Expressió oral
Imagineu-vos que assistiu a una taula rodona en la qual es debat sobre el tema "Els animals domèstics". Aquestes són algunes de les opinions:
El fet de tenir un animal a casa comporta una sèrie d'obligacions i despeses: identificar-lo, tenir-ne cura, portar-lo al veterinari, etc.
S'han de complir les ordenances de cada municipi quant a la recollida d'excrements, que vagin lligats i que portin el murrió, la qual cosa no sempre es compleix. A més, hi ha animals perillosos que poden causar danys a altres persones i no sempre se n'és conscient.
Un animal domèstic pot oferir companyia, seguretat o servei a persones amb dependència.
El fet de tenir un animal a casa comporta una sèrie d'obligacions i despeses: identificar-lo, tenir-ne cura, portar-lo al veterinari, etc.
S'han de complir les ordenances de cada municipi quant a la recollida d'excrements, que vagin lligats i que portin el murrió, la qual cosa no sempre es compleix. A més, hi ha animals perillosos que poden causar danys a altres persones i no sempre se n'és conscient.
Un animal domèstic pot oferir companyia, seguretat o servei a persones amb dependència.
dimarts, 1 de juny del 2010
Balear
Si véns, Ja t'ho diré
Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Oracions subordinades substantives
L'oració subordinada substantiva s'explica a partir de la pàgina 354 del llibre.
Recordeu que poden tenir les estructures següents:
- que (conjunció) + oració
- infinitiu
- oració subordinada de relatiu
- què (interrogatiu) + oració
- si + oració
- com + oració
En aquest enllaç trobareu exemples de les oracions subordinades substantives de relatiu.
Recordeu que poden tenir les estructures següents:
- que (conjunció) + oració
- infinitiu
- oració subordinada de relatiu
- què (interrogatiu) + oració
- si + oració
- com + oració
En aquest enllaç trobareu exemples de les oracions subordinades substantives de relatiu.
Precisió lèxica: acomplir / complir
Acomplir: v. tr. Portar a cap (una cosa manada, resolta, projectada). La comissió ha acomplert l’encàrrec del govern.
intr. pron. Esdevenir-se. La cerimònia s’acompleix la vigília de Nadal.
Complir: v. tr. Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació.
intr. Davant d’un complement introduït per la preposició amb, executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Ha complert amb el seu deure.
intr. pron. Una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executat, haver-se dut a terme. S’ha complert la vostra profecia. Que la vostra voluntat es compleixi.
intr. pron. Esdevenir-se. La cerimònia s’acompleix la vigília de Nadal.
Complir: v. tr. Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació.
intr. Davant d’un complement introduït per la preposició amb, executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Ha complert amb el seu deure.
intr. pron. Una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executat, haver-se dut a terme. S’ha complert la vostra profecia. Que la vostra voluntat es compleixi.
dimecres, 26 de maig del 2010
Expressió oral
Creieu que les campanyes antitabac són efectives? Serveixen per disminuir el nombre de fumadors? Penseu que apujar els impostos sobre el preu del tabac seria més efectiu? Teniu dificultat per trobar llocs públics lliures de fum? S'ha d'endurir més la llei antitabac als llocs públics?
Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
- Avui.cat (31/7/2009): Sanitat estudia ampliar la prohibició de fumar a tots els locals públics
- ElPunt.cat (15/5/2010): Els paquets de tabac hauran de dur imatges dels efectes nocius de fumar per a la salut
- Els Matins - TV3 (25/5/2010): diverses opinions
Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
- Avui.cat (31/7/2009): Sanitat estudia ampliar la prohibició de fumar a tots els locals públics
- ElPunt.cat (15/5/2010): Els paquets de tabac hauran de dur imatges dels efectes nocius de fumar per a la salut
- Els Matins - TV3 (25/5/2010): diverses opinions
Precisió lèxica: terme / termini
Terme: m. Fita que assenyala els límits d’una extensió. Posar termes a un camp.
Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme.
Terreny bo per a la pastura.
Fi d’un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al terme de la cursa.
Portar a terme una cosa. Portar a cap una cosa. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes.
Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme.
Grau de situació de persones o de coses en relació amb criteris de jerarquia, poder d’exhibició, etc. El germà petit sempre quedava en segon terme.
Termini: Terme o temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d’un contracte, per al compliment d’una obligació o per a la interposició d’una demanda, un recurs, un escrit, etc. Termini judicial.
a curt termini loc. adv. Dins d’un període breu de temps.
a llarg termini loc. adv. Dins d’un període llarg de temps.
a terminis loc. adv. Mitjançant pagaments successius que es fixen al moment d’efectuar una operació de compravenda. Comprar a terminis. Venda a terminis.
Suma que s’ha de pagar en escaure un termini. Pagar el primer termini.
Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme.
Terreny bo per a la pastura.
Fi d’un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al terme de la cursa.
Portar a terme una cosa. Portar a cap una cosa. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes.
Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme.
Grau de situació de persones o de coses en relació amb criteris de jerarquia, poder d’exhibició, etc. El germà petit sempre quedava en segon terme.
Termini: Terme o temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d’un contracte, per al compliment d’una obligació o per a la interposició d’una demanda, un recurs, un escrit, etc. Termini judicial.
a curt termini loc. adv. Dins d’un període breu de temps.
a llarg termini loc. adv. Dins d’un període llarg de temps.
a terminis loc. adv. Mitjançant pagaments successius que es fixen al moment d’efectuar una operació de compravenda. Comprar a terminis. Venda a terminis.
Suma que s’ha de pagar en escaure un termini. Pagar el primer termini.
Estat jurídic actual de la llengua catalana
A la pàg. 416 trobareu les lleis que regeixen l'oficialitat de la llengua catalana. Aquí en teniu una breu explicació:
Constitució espanyola (1978)
El castellà és la llengua oficial a l'Estat i la resta de llengües són oficials en les respectives comunitats autònomes.
Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979)
La llengua pròpia és el català. Cooficialitat amb el castellà.
Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi de paraula i per escrit, en les relacions i en els actes públics, oficials i no oficials, segona la Llei de normalització lingüística (1983)
Estatut d'Autonomia del País Valencià (1982)
Cooficialitat de dos idiomes: valencià i castellà. Tothom té el dret a conèixer-los i a usar-los (oralment i per escrit, tant en les relacions privades com públiques, segons la Llei d'ús i ensenyament del valencià).
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1983)
Cooficialitat de la llengua catalana i castellana i tothom té el dret de conèixer-la i d'utilitzar-la.
Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Més informació:
- Vídeo
Constitució espanyola (1978)
El castellà és la llengua oficial a l'Estat i la resta de llengües són oficials en les respectives comunitats autònomes.
Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979)
La llengua pròpia és el català. Cooficialitat amb el castellà.
Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi de paraula i per escrit, en les relacions i en els actes públics, oficials i no oficials, segona la Llei de normalització lingüística (1983)
Estatut d'Autonomia del País Valencià (1982)
Cooficialitat de dos idiomes: valencià i castellà. Tothom té el dret a conèixer-los i a usar-los (oralment i per escrit, tant en les relacions privades com públiques, segons la Llei d'ús i ensenyament del valencià).
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1983)
Cooficialitat de la llengua catalana i castellana i tothom té el dret de conèixer-la i d'utilitzar-la.
Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Més informació:
- Vídeo
dimecres, 19 de maig del 2010
Pompeu Fabra
(Barcelona, 1868- Prada, 1948)
Estudia Enginyeria Industrial.
1906. Presenta una ponència amb el nom "Qüestions d'ortografia catalana" al Primer Congrés Internacional de la LLengua Catalana.
1902-1911. Catedràtic de Química a l'Escola d'Enginyers de Bilbao. Durant aquests anys continua l'estudi de la llengua catalana, la seva gran passió.
1912. Prat de la Riba el crida per ocupar la càtedra de català a la Diputació de BCN.
President de la Secció Filològica de l'IEC
1913. Normes ortogràfiques
1917. Diccionari ortogràfic
1918. Gramàtica catalana
1932. Diccionari general de la llengua catalana i càtedra de català a la UB
1939. Acabada la guerra, s'exilia a Prada de Conflent
1956. Gramàtica catalana pòstuma
Criteris de reforma lingüística
Comprèn tots els camps (fonètica, ortografia, lèxic, morfologia i sintaxi)
1. Aconseguir una llengua clara i lògica per a tots els usos
2. Evitar diferències entre la llengua parlada i la llengua escrita. Per tant, la llengua escrita havia de reflectir la parlada.
3. Harmònica amb altres llengües europees modernes. Coneixia amb profunditat el francès, l'anglès (va publicar-ne gramàtiques) i altres llengües (suec, polonès, grec, danès...)
4. Unificació. Llengua supradialectal que pogués ser reconeguda fàcilment des de cada un dels grans dialectes. Hi inclou detalls de morfologia (primera pers. present d'indicatiu).
5. Fer una llengua moderna de cultura que estigués al mateix nivell que les altres llengües europees. Modernització i simplificació.
El 90% de la feina va ser descastellanitzar el lèxic (apoio, bueno, reflexar...).
Més informació:
- Homenots, de Josep Pla
- Obra
diumenge, 16 de maig del 2010
Substantius
Els substantius estan explicats a partir de la pàgina 20 del llibre de text.
En podeu trobar més informació a:
- Ruaix, Català/2
- UOC
- Activitats dels Quaderns virtuals
En podeu trobar més informació a:
- Ruaix, Català/2
- UOC
- Activitats dels Quaderns virtuals
Precisió lèxica: complet/complert
Complet: adj. Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous. Una vaixella completa. Un regiment complet. Un tractat complet. Un dinar complet: no hi ha faltat res. Un vestit complet. Les Obres completes de Maragall.
Complert: v. complir.
Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació.
Complert: v. complir.
Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació.
divendres, 14 de maig del 2010
Precisió lèxica: depenent/dependent
Depenent: v. dependre
Dependent: adj. Que depèn d’algú o d’alguna cosa. Això és dependent de moltes causes.
m. i f. Persona que atén els clients en una casa de comerç.
Dependent: adj. Que depèn d’algú o d’alguna cosa. Això és dependent de moltes causes.
m. i f. Persona que atén els clients en una casa de comerç.
Precisió lèxica: esborrall/esborrany/esborrador
Esborrall: m. Taca de tinta que es fa al paper escrivint.
Esborrany: m. Escrit de primera intenció, sobre el qual es fan addicions, supressions i altres esmenes a fi d’assolir-ne la redacció definitiva.
Paper o quadern on es fa l’esbós d’un escrit.
Esborrador: m. Que esborra. Goma esborradora.
Tros de drap, raspall, etc., amb què s’esborra, especialment una pissarra.
Esborrany: m. Escrit de primera intenció, sobre el qual es fan addicions, supressions i altres esmenes a fi d’assolir-ne la redacció definitiva.
Paper o quadern on es fa l’esbós d’un escrit.
Esborrador: m. Que esborra. Goma esborradora.
Tros de drap, raspall, etc., amb què s’esborra, especialment una pissarra.
dijous, 13 de maig del 2010
Normalització i normativització
Segons el Diec2 aquestes són les definicions:
Normalització lingüística: Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.
Exemples:
- Mancomunitat
- Democràcia: accés a l'administració, a l'ensenyament, lleis de normalització lingüística, la política lingüística del govern, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.
Normativització lingüística: Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.
Exemples:
- la campanya de l'Avenç, la implicació de Prat de la Riba i la Mancomunitat, l'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC, Termcat, etc.
Per tant, normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que el fet de crear un instrument apte per a tots els usos lingüístics no implica que aquest instrument es faci servir.
Trobareu informació a la pàg. 503 del llibre.
Normalització lingüística: Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.
Exemples:
- Mancomunitat
- Democràcia: accés a l'administració, a l'ensenyament, lleis de normalització lingüística, la política lingüística del govern, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.
Normativització lingüística: Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.
Exemples:
- la campanya de l'Avenç, la implicació de Prat de la Riba i la Mancomunitat, l'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC, Termcat, etc.
Per tant, normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que el fet de crear un instrument apte per a tots els usos lingüístics no implica que aquest instrument es faci servir.
Trobareu informació a la pàg. 503 del llibre.
Segle XX
1902-1931. Regnat d'Alfons XIII.
1906. I Congrés Internacional de la Llengua. És important perquè representa un impuls en l'estudi científic de la llengua i hi són representats tots els dialectes.
Van constituir tres seccions d'estudi:
- filològica i històrica (destaquen Alcover i Fabra)
- literària
- sociojurídica
Es mostrà a les autoritats la necessitat de disposar d'una institució que codifiqués i regulés els diferents aspectes de l'ús de la llengua.
El president era el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover (1862-1932).
Recull les tradicions i el folklore, Rondalles mallorquines (24 vol.)
Escriu el Diccionari català-valencià-balear, una obra única que recull
llengua antiga/moderna
estàndard/col·loquial
dialectal/literària
És continuat per F. de Borja Moll.
- Diccionari català-valencià-balear.
- Calaixera de Mn. Antoni M. Alcover.
1907. Enric Prat de la Riba és nomenat president de la Diputació de Barcelona i funda l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Característiques:
- l'exigència científica
- la catalanitat
- l'obertura cap a altres cultures europees
Es crea la Biblioteca de Catalunya.
1913. Publicació de les Normes ortogràfiques de l'IEC
1914-1918. Primera Guerra Mundial
1914. Constitució de la Mancomunitat de Catalunya.
- Promou escoles, biblioteques, museus...
- Unifica les quatre províncies en un sol organisme
- Estén l'ús públic del català
1917. Publicació del Diccionari ortogràfic
1918. Publicació de la Gramàtica catalana de Fabra, considerada oficial
1923-30. Dictadura de Primo de Rivera:
- Retrocés cultural i lingüístic
- Supressió de la Mancomunitat
- Ensenyament en castellà
1929. Creació de Ràdio Associació de Catalunya
1931-1939. Segona República. Francesc Macià és el president de la Generalitat
1932. Estatut d'Autonomia. Regula la cooficialitat de la llengua catalana
1932. Es publica el Diccionari general de la llengua catalana, de P. Fabra, considerat oficial.
1933. Mor Macià i el succeeix Lluís Companys
1936-1939. Guerra civil espanyola
1939. S'inicia la Dictadura del general Franco
1939-1945. Segona Guerra Mundial
1940. Afusellament de Lluís Companys
LITERATURA
Modernisme (es mira Europa, al Romanticisme)
Comprèn un període de vint anys: del 1892, amb la celebració de la I Festa Modernista a Sitges, al 1911, any de la mort del poeta i periodista Joan Maragall.
Joan Maragall, La vaca cega
Víctor Català (Caterina Albert), Solitud, Drames rurals
Prudenci Bertrana, Josafat
Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve (enfrontament individu-societat)
Joaquim Ruyra, Marines i boscatges
Noucentisme (llenguatge artificiós)
Del 1906 al 1923 és l'època d'esplendor.
Josep Carner, Els fruits saborosos, El cor quiet, Auques i ventalls, Nabí
Eugeni d'Ors, inventor del terme Noucentisme i responsable de fixar-ne l'ideari
Carles Riba
Avantguardisme (desig de revolta i ruptura)
Del 1916 al 1938.
Joan Salvat-Papasseit
J. V. Foix
Altres
Josep M. de Sagarra, Cançons de rem i de vela
Josep Pla, El quadern gris
1906. I Congrés Internacional de la Llengua. És important perquè representa un impuls en l'estudi científic de la llengua i hi són representats tots els dialectes.
Van constituir tres seccions d'estudi:
- filològica i històrica (destaquen Alcover i Fabra)
- literària
- sociojurídica
Es mostrà a les autoritats la necessitat de disposar d'una institució que codifiqués i regulés els diferents aspectes de l'ús de la llengua.
El president era el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover (1862-1932).
Recull les tradicions i el folklore, Rondalles mallorquines (24 vol.)
Escriu el Diccionari català-valencià-balear, una obra única que recull
llengua antiga/moderna
estàndard/col·loquial
dialectal/literària
És continuat per F. de Borja Moll.
- Diccionari català-valencià-balear.
- Calaixera de Mn. Antoni M. Alcover.
1907. Enric Prat de la Riba és nomenat president de la Diputació de Barcelona i funda l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Característiques:
- l'exigència científica
- la catalanitat
- l'obertura cap a altres cultures europees
Es crea la Biblioteca de Catalunya.
1913. Publicació de les Normes ortogràfiques de l'IEC
1914-1918. Primera Guerra Mundial
1914. Constitució de la Mancomunitat de Catalunya.
- Promou escoles, biblioteques, museus...
- Unifica les quatre províncies en un sol organisme
- Estén l'ús públic del català
1917. Publicació del Diccionari ortogràfic
1918. Publicació de la Gramàtica catalana de Fabra, considerada oficial
1923-30. Dictadura de Primo de Rivera:
- Retrocés cultural i lingüístic
- Supressió de la Mancomunitat
- Ensenyament en castellà
1929. Creació de Ràdio Associació de Catalunya
1931-1939. Segona República. Francesc Macià és el president de la Generalitat
1932. Estatut d'Autonomia. Regula la cooficialitat de la llengua catalana
1932. Es publica el Diccionari general de la llengua catalana, de P. Fabra, considerat oficial.
1933. Mor Macià i el succeeix Lluís Companys
1936-1939. Guerra civil espanyola
1939. S'inicia la Dictadura del general Franco
1939-1945. Segona Guerra Mundial
1940. Afusellament de Lluís Companys
LITERATURA
Modernisme (es mira Europa, al Romanticisme)
Comprèn un període de vint anys: del 1892, amb la celebració de la I Festa Modernista a Sitges, al 1911, any de la mort del poeta i periodista Joan Maragall.
Joan Maragall, La vaca cega
Víctor Català (Caterina Albert), Solitud, Drames rurals
Prudenci Bertrana, Josafat
Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve (enfrontament individu-societat)
Joaquim Ruyra, Marines i boscatges
Noucentisme (llenguatge artificiós)
Del 1906 al 1923 és l'època d'esplendor.
Josep Carner, Els fruits saborosos, El cor quiet, Auques i ventalls, Nabí
Eugeni d'Ors, inventor del terme Noucentisme i responsable de fixar-ne l'ideari
Carles Riba
Avantguardisme (desig de revolta i ruptura)
Del 1916 al 1938.
Joan Salvat-Papasseit
J. V. Foix
Altres
Josep M. de Sagarra, Cançons de rem i de vela
Josep Pla, El quadern gris
Precisió lèxica: medi/mitjà/mig/mitja
Medi:m. Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre.
Element o substància que envolta una cosa. L’aire és el medi en el qual vivim.
Mitjà/ana: adj. Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat.
Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà.
f. Mitjana aritmètica.
Mig: m. Meitat. Tres i un mig. Cinc mitjos.
Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig.
Mig/mitja: adj. Que forma la meitat d’un tot. Mig quilòmetre, mitja llegua. Mig any, mig mes. Mitja hora, mig quart. Mitja dotzena. Mig miler. Mig full de paper. Mig got de vi. Mitja sola. Un quilòmetre i mig. Dos anys i mig. Una hora i mitja.
Element o substància que envolta una cosa. L’aire és el medi en el qual vivim.
Mitjà/ana: adj. Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat.
Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà.
f. Mitjana aritmètica.
Mig: m. Meitat. Tres i un mig. Cinc mitjos.
Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig.
Mig/mitja: adj. Que forma la meitat d’un tot. Mig quilòmetre, mitja llegua. Mig any, mig mes. Mitja hora, mig quart. Mitja dotzena. Mig miler. Mig full de paper. Mig got de vi. Mitja sola. Un quilòmetre i mig. Dos anys i mig. Una hora i mitja.
Precisió lèxica: nebulositat/nuvolositat
Nebulositat: f. Qualitat de nebulós.
Nebulós/osa: adj. Velat per núvols o boires. Fer un dia nebulós.
Nuvolositat: f. Qualitat de nuvolós.
Qualitat i quantitat dels núvols que cobreixen el cel.
Nebulós/osa: adj. Velat per núvols o boires. Fer un dia nebulós.
Nuvolositat: f. Qualitat de nuvolós.
Qualitat i quantitat dels núvols que cobreixen el cel.
Precisió lèxica: mortaldat/mortalitat
Mortaldat: f. Multitud de morts causades per la guerra, per una epidèmia, etc.
Mortalitat: f. Qualitat de mortal.
Nombre de morts. La mortalitat és més gran a l’hivern.
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.
Mortalitat: f. Qualitat de mortal.
Nombre de morts. La mortalitat és més gran a l’hivern.
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.
Precisió lèxica: pelegrí/peregrí
Pelegrí/ina: Persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.
m. Peix condricti de la família dels cetorínids, que pot atènyer els 10 metres de llargada, amb les fenedures branquials amplíssimes, la boca terminal, les dents rudimentàries i dues aletes pectorals, la primera molt més alta que la segona, de vida pelàgica, que s’alimenta de plàncton (Cetorhinus maximus).
Peregrí/ina: adj. Rarament vist. Una bellesa peregrina.
Recordeu:
Pelegrinatge: m. Viatge a un santuari. Anar en pelegrinatge a Lorda.
Peregrinar: v. intr. Anar per terres estranyes, de poble en poble. S’ha passat mitja vida peregrinant pel nord d’Àfrica.
Peregrinació: f. Acció de peregrinar.
m. Peix condricti de la família dels cetorínids, que pot atènyer els 10 metres de llargada, amb les fenedures branquials amplíssimes, la boca terminal, les dents rudimentàries i dues aletes pectorals, la primera molt més alta que la segona, de vida pelàgica, que s’alimenta de plàncton (Cetorhinus maximus).
Peregrí/ina: adj. Rarament vist. Una bellesa peregrina.
Recordeu:
Pelegrinatge: m. Viatge a un santuari. Anar en pelegrinatge a Lorda.
Peregrinar: v. intr. Anar per terres estranyes, de poble en poble. S’ha passat mitja vida peregrinant pel nord d’Àfrica.
Peregrinació: f. Acció de peregrinar.
dilluns, 10 de maig del 2010
Balear
Podeu escoltar la cançó Wa yeah! d'Antònia Font.
Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s´escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...
Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s´escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...
Precisió lèxica: bianual/biennal
Bianual: adj. Que té lloc dues vegades l’any.
Biennal: adj. Que dura dos anys. Magistratura biennal.
Que es repeteix cada dos anys. Concurs biennal.
Biennal: adj. Que dura dos anys. Magistratura biennal.
Que es repeteix cada dos anys. Concurs biennal.
Precisió lèxica: anomenar/nomenar
Anomenar: v. tr. Donar nom (a algú o a alguna cosa).
v. intr. pron. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s’anomenen adverbis.
v. tr. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.
Nomenar: v. tr. Designar per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.
v. intr. pron. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s’anomenen adverbis.
v. tr. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.
Nomenar: v. tr. Designar per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.
Precisió lèxica: ratllar/tatxar
Ratllar: v. tr. Fer una ratlla o ratlles (a alguna cosa). Ratllar el suro.
v. tr. Reduir (certs aliments) a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa. Hem de ratllar formatge per als macarrons.
Tatxar: v. tr. Tallar un tros (de determinades fruites, del suro d’una alzina) per comprovar-ne la qualitat. Tatxar un meló, una síndria.
v. tr. Reduir (certs aliments) a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa. Hem de ratllar formatge per als macarrons.
Tatxar: v. tr. Tallar un tros (de determinades fruites, del suro d’una alzina) per comprovar-ne la qualitat. Tatxar un meló, una síndria.
Precisió lèxica: xarxa/ret
Xarxa: f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.
Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc. Xarxa de regatge, de camins, de mostratge. Xarxa de ferrocarril. Xarxa de carreteres.
En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treballar en xarxa.
Ret: m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc. Xarxa de regatge, de camins, de mostratge. Xarxa de ferrocarril. Xarxa de carreteres.
En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treballar en xarxa.
Ret: m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
Precisió lèxica: infectar/infestar
Infectar: v. tr. Contaminar (quelcom) amb gèrmens patògens. Els microbis ja han infectat tot l’organisme.
v. intr. pron. Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida.
Infestar: v. tr. Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits.
tr. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que les rates han infestat.
v. intr. pron. Aquesta casa s’ha infestat de rates.
v. intr. pron. Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida.
Infestar: v. tr. Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits.
tr. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que les rates han infestat.
v. intr. pron. Aquesta casa s’ha infestat de rates.
Precisió lèxica: probable/provable
Probable: adj. Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s’acomplirà, que s’esdevindrà. És probable que no vingui.
Provable: adj. Que pot ésser provat.
Provable: adj. Que pot ésser provat.
Precisió lèxica: fullet/fulletó
Fullet: m. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
Fulletó: m. En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris.
Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
Fulletó: m. En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris.
Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
dimecres, 5 de maig del 2010
La Renaixença: segle XIX
La Renaixença s'inicia el 1833 amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i finalitza el 1892, amb l'inici del Modernisme.
Context històric:
- Mort de Ferran VII el 1833.
- S'impulsa la industrialització.
La Renaixença és un moviment burgès que s'acostava a la ideologia romàntica sorgida a Europa. A la primera meitat del segle XIX la burgesia i les classes més acomodades usaven el català només en l'àmbit familiar. Per tant, hi havia una situació de diglòssia (dues llengües per a funcions diferents). A partir de la segona meitat, la burgesia, l'aristocràcia i l'Església també van col·laborar en el recobrament del català i es van posar de part del poble.
Objectius:
- Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia i al lèxic, ple de castellanismes.
- Defensar el català com a llengua de cultura tal com ho havia estat en l'època medieval.
- Recuperar els signes d'identitat nacional catalana.
- Reivindicar el retorn a l'esplendor de l'edat mitjana.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir la literatura de caire popular (cançoners, rondallística, etc.).
- Potenciar el conreu de tots els gèneres
- Els Jocs Florals és el certamen poètic restablert el 1859, que va servir de plataforma per a la recuperació de la llengua i per a la difusió dels autors catalans i la seva obra.
- La llengua que s'hi utilitza és arcaïtzant i poc modernitzada.
- Enfront d'aquesta actitud conservadora respecte a la llengua (A. Bofarull), va sorgir “el català que ara es parla” (Frederic Soler). Aquesta polèmica s'acabà amb els articles publicats a L'Avenç i amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb Pompeu Fabra al davant.
Autors més importants:
- Jacint Verdaguer, poesia
- Àngel Guimerà i Frederic Soler (Serafí Pitarra), teatre
- Narcís Oller, prosa
La primera novel·la que es publicà en català, de caire històric, va ser L'orfeneta de Menargues (1862), d'Antoni de Bofarull.
Font: Llengua COU. Ed. Castellnou.
Context històric:
- Mort de Ferran VII el 1833.
- S'impulsa la industrialització.
La Renaixença és un moviment burgès que s'acostava a la ideologia romàntica sorgida a Europa. A la primera meitat del segle XIX la burgesia i les classes més acomodades usaven el català només en l'àmbit familiar. Per tant, hi havia una situació de diglòssia (dues llengües per a funcions diferents). A partir de la segona meitat, la burgesia, l'aristocràcia i l'Església també van col·laborar en el recobrament del català i es van posar de part del poble.
Objectius:
- Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia i al lèxic, ple de castellanismes.
- Defensar el català com a llengua de cultura tal com ho havia estat en l'època medieval.
- Recuperar els signes d'identitat nacional catalana.
- Reivindicar el retorn a l'esplendor de l'edat mitjana.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir la literatura de caire popular (cançoners, rondallística, etc.).
- Potenciar el conreu de tots els gèneres
- Els Jocs Florals és el certamen poètic restablert el 1859, que va servir de plataforma per a la recuperació de la llengua i per a la difusió dels autors catalans i la seva obra.
- La llengua que s'hi utilitza és arcaïtzant i poc modernitzada.
- Enfront d'aquesta actitud conservadora respecte a la llengua (A. Bofarull), va sorgir “el català que ara es parla” (Frederic Soler). Aquesta polèmica s'acabà amb els articles publicats a L'Avenç i amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb Pompeu Fabra al davant.
Autors més importants:
- Jacint Verdaguer, poesia
- Àngel Guimerà i Frederic Soler (Serafí Pitarra), teatre
- Narcís Oller, prosa
La primera novel·la que es publicà en català, de caire històric, va ser L'orfeneta de Menargues (1862), d'Antoni de Bofarull.
Font: Llengua COU. Ed. Castellnou.
Precisió lèxica: llançar/llençar
Llançar: v. tr. Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire.
Llençar: v. tr. Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n.
Llençar: v. tr. Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n.
dimarts, 4 de maig del 2010
Precisió lèxica: medecina/medicina
Medecina: f. Medicament. Substància emprada amb finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques.
Medicina: f. Ciència i art de guarir, alleujar les malalties i preservar la salut dels humans.
Medicina: f. Ciència i art de guarir, alleujar les malalties i preservar la salut dels humans.
dilluns, 3 de maig del 2010
La decadència: segle XVIII
Hi ha una despreocupació per la genuïnitat de la llengua. La influència del castellà es nota sobretot en el lèxic, però també en la sintaxi: a en el CD, prep. + que, etc.
Pel que fa al context històric, cal destacar els factors següents:
Factors polítics:
- La Guerra de Successió (1705-1714) es produí, després de la mort de Carles II, entre els partidaris de l'arxiduc Carles (Àustria) i els de Felip V d'Anjou (Borbó).
- L'11 de setembre de 1714.
- Els Decrets de Nova Planta:
País Valencià 1907
Principat 1716
Illes Balears 1717 (excepte Menorca, sota dominació anglesa)
- La Revolució francesa, que esclata el 1789.
Factors culturals:
- La I·lustració.
- Des del punt de vista literari, disminueix la producció literària culta i l'ús del català es redueix en l'àmbit de la literatura popular. Es transmeten de manera oral cançons, romanços, llegendes, rondalles, etc. Rafael d'Amat, Baró de Maldà, va escriure Calaix de sastre.
Amb els Decrets de Nova Planta, es prohibeix l'ús oficial del català -que continua sent la llengua del poble- aboleixen el règim jurídic i les institucions d'autogovern. El castellà serà la llengua de l'administració i s'intentarà que el poble no estigui gaire al cas dels canvis.
Pel que fa al context històric, cal destacar els factors següents:
Factors polítics:
- La Guerra de Successió (1705-1714) es produí, després de la mort de Carles II, entre els partidaris de l'arxiduc Carles (Àustria) i els de Felip V d'Anjou (Borbó).
- L'11 de setembre de 1714.
- Els Decrets de Nova Planta:
País Valencià 1907
Principat 1716
Illes Balears 1717 (excepte Menorca, sota dominació anglesa)
- La Revolució francesa, que esclata el 1789.
Factors culturals:
- La I·lustració.
- Des del punt de vista literari, disminueix la producció literària culta i l'ús del català es redueix en l'àmbit de la literatura popular. Es transmeten de manera oral cançons, romanços, llegendes, rondalles, etc. Rafael d'Amat, Baró de Maldà, va escriure Calaix de sastre.
Amb els Decrets de Nova Planta, es prohibeix l'ús oficial del català -que continua sent la llengua del poble- aboleixen el règim jurídic i les institucions d'autogovern. El castellà serà la llengua de l'administració i s'intentarà que el poble no estigui gaire al cas dels canvis.
Precisió lèxica: múscul/muscle/musclo
Múscul:m. Òrgan carnós contràctil que serveix per a produir el moviment de les diferents parts del cos en l’home i en els animals
Muscle: m. Espatlla.
Musclo: m. Mol·lusc marí.
Muscle: m. Espatlla.
Musclo: m. Mol·lusc marí.
diumenge, 2 de maig del 2010
Preposicions
Trobareu la teoria sobre les preposicions a partir de les pàgines 439 i 484.
Per a més informació, podeu consultar aquests enllaços:
- Servei Lingüístic UOC
- ÉsAdir
Per a més informació, podeu consultar aquests enllaços:
- Servei Lingüístic UOC
- ÉsAdir
Precisió lèxica: tràfic/trànsit
Tràfic: m. Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.
Trànsit: m. Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública.
Trànsit: m. Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública.
Precisió lèxica: lapse/lapsus
Lapse: m. Espai de temps recorregut.
Lapsus: m. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.
Lapsus: m. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.
divendres, 30 d’abril del 2010
Dilluns no hi ha classe!
Tal com marca el calendari del principi del curs, dilluns 3 de maig és festa.
Dimecres continuarem les activitats de repàs i farem les preposicions.
Bon pont!
Dimecres continuarem les activitats de repàs i farem les preposicions.
Bon pont!
dimecres, 28 d’abril del 2010
Precisió lèxica: conte/comte/compte
Conte: m. Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
Un conte de fades. Contar un conte.
Comte/comtessa: m. i f. Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte.
Compte: m. Acció de comptar, càlcul d’una quantitat.
Recordeu: Anar amb compte / Tenir en compte / En comptes de
Un conte de fades. Contar un conte.
Comte/comtessa: m. i f. Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte.
Compte: m. Acció de comptar, càlcul d’una quantitat.
Recordeu: Anar amb compte / Tenir en compte / En comptes de
La decadència: segles XVI i XVII
Diversos factors van incidir en l'ús llengua i en van dificultar el desenvolupament:
Factors polítics:
- Amb el Compromís de Casp (1412)s'incorpora al tron català la dinastia castellana dels Trastàmara.
- Unió de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella (1479). La cort es trasllada a Castella.
- Regnat dels Àustries:
Carles I. Guerra de les Germanies al País Valencià (1519-1523)
Felip II de Castella
Felip III. Expulsió dels moriscos. Pèrdua d'un terç de la població al País Valencià.
Felip IV. Corpus de Sang (revolta popular a Barcelona, 1640). Guerra dels Segadors (1640-59) contra el comte duc d'Olivares i el centralisme polític. Tractat dels Pirineus (cessió de la Catalunya Nord a l'Estat francès).
- Compromís de Casp (Acrobat)
- Històries de Catalunya
Factors culturals:- Progressiva castellanització de les classes dirigents i dels cercles culturals.
- Disminució del conreu de la literatura en català.
- La impremta és un factor negatiu per al català, ja que les edicions en castellà són més rendibles econòmicament.
- La inquisició.
- La literatura espanyola viu un període d'esplendor (Siglo de Oro) i molts autors la volen imitar.
La llengua catalana es veu afectada per:
- Procés de llatinització. El llatí es manté en els àmbits cultes.
- Procés de castellanització.
- Procés de francesització de la Catalunya Nord.
. Defensa de la llengua: Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Des del punt de vista de la literatura, cal destacar els autors següents:
Segle XVI (Renaixement): Pere Serafí i Joan Timoneda.
Segle XVII (Barroc): Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.
Factors polítics:
- Amb el Compromís de Casp (1412)s'incorpora al tron català la dinastia castellana dels Trastàmara.
- Unió de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella (1479). La cort es trasllada a Castella.
- Regnat dels Àustries:
Carles I. Guerra de les Germanies al País Valencià (1519-1523)
Felip II de Castella
Felip III. Expulsió dels moriscos. Pèrdua d'un terç de la població al País Valencià.
Felip IV. Corpus de Sang (revolta popular a Barcelona, 1640). Guerra dels Segadors (1640-59) contra el comte duc d'Olivares i el centralisme polític. Tractat dels Pirineus (cessió de la Catalunya Nord a l'Estat francès).
- Compromís de Casp (Acrobat)
- Històries de Catalunya
Factors culturals:- Progressiva castellanització de les classes dirigents i dels cercles culturals.
- Disminució del conreu de la literatura en català.
- La impremta és un factor negatiu per al català, ja que les edicions en castellà són més rendibles econòmicament.
- La inquisició.
- La literatura espanyola viu un període d'esplendor (Siglo de Oro) i molts autors la volen imitar.
La llengua catalana es veu afectada per:
- Procés de llatinització. El llatí es manté en els àmbits cultes.
- Procés de castellanització.
- Procés de francesització de la Catalunya Nord.
. Defensa de la llengua: Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Des del punt de vista de la literatura, cal destacar els autors següents:
Segle XVI (Renaixement): Pere Serafí i Joan Timoneda.
Segle XVII (Barroc): Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.
dilluns, 26 d’abril del 2010
Lèxic: noms de flors
Solució:
tulipa, lliri, violeta, gladiol, clavell, margarida, assutzena, orquídia, nard, rosella, edelweis, dàlia, camèlia, crisantem, rosa.
- Diccionari en línia Noms de plantes.
- El CPNL ha editat el Vocabulari de les plantes i les flors.
tulipa, lliri, violeta, gladiol, clavell, margarida, assutzena, orquídia, nard, rosella, edelweis, dàlia, camèlia, crisantem, rosa.
- Diccionari en línia Noms de plantes.
- El CPNL ha editat el Vocabulari de les plantes i les flors.
divendres, 23 d’abril del 2010
dimarts, 20 d’abril del 2010
Ausiàs March (Gandia o València, 1397 - Gandia, 1459)
És considerat el millor poeta de la literatura catalana de tots els temps.
És fill del poeta Pere March. Té la vida pròpia d'un cavaller del segle XV: de jove és militar i de gran és administrador de la seva propietat feudal.
És el creador del llenguatge líric en català. La seva obra poètica és totalment en llengua catalana.
La seva poesia tracta de l'home i les seves passions, de l'amor i de la mort, i de Déu i el més enllà. Parla de l'amor: honest (espiritual) i sensual (carnal). És un gran pensador i entès en aquest tema, que el viu com un patiment. Sempre l'acompanya una visió pessimista del món.
La relació entre el poeta i l'estimada és entre iguals, amb virtuts i defectes; no idealitza. Per tant, la seva poesia és diferent de la poesia trobadoresca.
La seva obra es compon de 128 poemes, la majoria dels quals són cobles; és a dir, estrofes de vuit versos decasíl·labs amb una tornada final de quatre versos on apareix el senyal, nom en clau de la dama a qui adreça el poema (Plena de seny, Llir entre cards, etc.). Els seus poemes s'anomenen cants.
Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
- Vida i època
- Ausiàs March a Lletra
- Presentació en diapositives
- Vídeo
- Veles e vents
- Rosa dels vents
És fill del poeta Pere March. Té la vida pròpia d'un cavaller del segle XV: de jove és militar i de gran és administrador de la seva propietat feudal.
És el creador del llenguatge líric en català. La seva obra poètica és totalment en llengua catalana.
La seva poesia tracta de l'home i les seves passions, de l'amor i de la mort, i de Déu i el més enllà. Parla de l'amor: honest (espiritual) i sensual (carnal). És un gran pensador i entès en aquest tema, que el viu com un patiment. Sempre l'acompanya una visió pessimista del món.
La relació entre el poeta i l'estimada és entre iguals, amb virtuts i defectes; no idealitza. Per tant, la seva poesia és diferent de la poesia trobadoresca.
La seva obra es compon de 128 poemes, la majoria dels quals són cobles; és a dir, estrofes de vuit versos decasíl·labs amb una tornada final de quatre versos on apareix el senyal, nom en clau de la dama a qui adreça el poema (Plena de seny, Llir entre cards, etc.). Els seus poemes s'anomenen cants.
Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
- Vida i època
- Ausiàs March a Lletra
- Presentació en diapositives
- Vídeo
- Veles e vents
- Rosa dels vents
Les grans novel·les del segle XV
LLIBRES DE CAVALLERIA
Hi apareixen elements meravellosos i inversemblants (dracs, nans i gegants, animals que parlen, cavallers amb molta força, ambients de misteri, etc.) i l'acció se situa en terres llunyanes i exòtiques i en un passat remot. En són un bon exemple les obres de Chrétien de Troyes, les prosificacions del Lancelot o del Tristany del segle XIII o els libros de caballerías castellans encapçalats per Amadís de Gaula. La lectura d'aquestes obres féu enfollir el Quixot de Cervantes.
NOVEL·LES CAVALLERESQUES
Són novel·les versemblants i no contenen elements meravellosos. L'acció té lloc en terres conegudes i en un temps pròxim. Hi ha al·lusions a personatges històrics, la qual cosa els proporciona més realisme. En són dos exemples Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Güelfa, d'autor anònim.
- Tirant lo Blanc a LletrA
- Curial e Güelfa a LletrA
Hi apareixen elements meravellosos i inversemblants (dracs, nans i gegants, animals que parlen, cavallers amb molta força, ambients de misteri, etc.) i l'acció se situa en terres llunyanes i exòtiques i en un passat remot. En són un bon exemple les obres de Chrétien de Troyes, les prosificacions del Lancelot o del Tristany del segle XIII o els libros de caballerías castellans encapçalats per Amadís de Gaula. La lectura d'aquestes obres féu enfollir el Quixot de Cervantes.
NOVEL·LES CAVALLERESQUES
Són novel·les versemblants i no contenen elements meravellosos. L'acció té lloc en terres conegudes i en un temps pròxim. Hi ha al·lusions a personatges històrics, la qual cosa els proporciona més realisme. En són dos exemples Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Güelfa, d'autor anònim.
- Tirant lo Blanc a LletrA
- Curial e Güelfa a LletrA
El segle XV: el segle d'or de la literatura catalana
A final del segle XIV i durant el segle XV es produeixen diversos canvis en la societat catalana: l'ascens de la burgesia comercial, la difusió dels clàssics llatins i grecs, la crisi del teocentrisme, la invenció i difusió de la impremta (1450), etc.
També hi hagueren canvis polítics i econòmics.
Martí l'Humà mor el 1410 sense descendència i al Compromís de Casp (1412) es decideix que ocupi la corona el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara, Ferran I d'Antequera. La llengua castellana s'introdueix per primera vegada a la cort i s'inicia un procés de castellanització progressiva de l'aristocràcia i la burgesia, que culminarà al segle XVI.
Després d'una guerra civil al Principat entre 1462 i 1472, Barcelona perd l'hegemonia de la corona catalanoaragonesa i la cort es trasllada a València. Per aquest motiu, la majoria dels escriptors d'aquest segle van néixer o estaven relacionats amb aquesta ciutat. Així doncs, la literatura viu una època de gran esplendor.
També hi hagueren canvis polítics i econòmics.
Martí l'Humà mor el 1410 sense descendència i al Compromís de Casp (1412) es decideix que ocupi la corona el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara, Ferran I d'Antequera. La llengua castellana s'introdueix per primera vegada a la cort i s'inicia un procés de castellanització progressiva de l'aristocràcia i la burgesia, que culminarà al segle XVI.
Després d'una guerra civil al Principat entre 1462 i 1472, Barcelona perd l'hegemonia de la corona catalanoaragonesa i la cort es trasllada a València. Per aquest motiu, la majoria dels escriptors d'aquest segle van néixer o estaven relacionats amb aquesta ciutat. Així doncs, la literatura viu una època de gran esplendor.
dijous, 15 d’abril del 2010
Bernat Metge (1340-1413)
Bernat Metge és el primer escriptor que, a més de traduir obres clàssiques, va redactar amb mires exclusivament literàries. Va escriure una prosa culta i elegant.
És la figura més significativa de la Cancelleria Reial.
Escriu Valter e Griselda (traducció d'una obra de Petrarca que a la vegada és una traducció de l'últim conte del Decameró de Boccaccio).
És empresonat i acusat de traïció i conspiració contra Joan el Caçador, que potser va morir enverinat. Escriu Lo Somni (1399), on relata els seus diàlegs amb l'esperit del rei mort. Tracta temes com la immortalitat i la seva innocència. Finalment, recobra la llibertat i el càrrec de conseller amb el rei Martí l'Humà.
Lo Somni sintetitza els trets més significatius de l'Humanisme (que s'inicia a Itàlia al segle XIV i es considera el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna): exaltació de la bellesa, sentit crític, ironia, escepticisme (enfront del pensament medieval religiós).
És la figura més significativa de la Cancelleria Reial.
Escriu Valter e Griselda (traducció d'una obra de Petrarca que a la vegada és una traducció de l'últim conte del Decameró de Boccaccio).
És empresonat i acusat de traïció i conspiració contra Joan el Caçador, que potser va morir enverinat. Escriu Lo Somni (1399), on relata els seus diàlegs amb l'esperit del rei mort. Tracta temes com la immortalitat i la seva innocència. Finalment, recobra la llibertat i el càrrec de conseller amb el rei Martí l'Humà.
Lo Somni sintetitza els trets més significatius de l'Humanisme (que s'inicia a Itàlia al segle XIV i es considera el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna): exaltació de la bellesa, sentit crític, ironia, escepticisme (enfront del pensament medieval religiós).
dimarts, 13 d’abril del 2010
Sons vocàlics en contacte
ELISIÓ
1. Dues vocals àtones: vocals iguals (agafa el bolígraf) o si una és neutra (una horeta).
2. Entre vocal àtona i tònica: si l'àtona és neutra (quina hora és?).
3. Entre vocals tòniques: si un dels mots és monosíl·lab i les dues vocals iguals (ja han arribat).
DIFTONGACIÓ
1. Dues vocals àtones: si una és neutra (la impressió).
2. Entre vocal àtona i tònica: si l'àtona és i o u (flor urbana).
3. Entre vocals tòniques: si un dels mots és monosíl·lab (qui és?).
HIAT
3. Entre vocals tòniques: habitualment (serà íntim).
1. Dues vocals àtones: vocals iguals (agafa el bolígraf) o si una és neutra (una horeta).
2. Entre vocal àtona i tònica: si l'àtona és neutra (quina hora és?).
3. Entre vocals tòniques: si un dels mots és monosíl·lab i les dues vocals iguals (ja han arribat).
DIFTONGACIÓ
1. Dues vocals àtones: si una és neutra (la impressió).
2. Entre vocal àtona i tònica: si l'àtona és i o u (flor urbana).
3. Entre vocals tòniques: si un dels mots és monosíl·lab (qui és?).
HIAT
3. Entre vocals tòniques: habitualment (serà íntim).
dilluns, 12 d’abril del 2010
Lèxic: noms de mixons
Solució:
pelicà, cigonya, cigne, ànec, voltor, àguila, esparver, milà, falcó, perdiu, guatlla, garsa, gavina, colom, tudó, cucut, òliba, duc, miloca, gamarús, mussol, falciot, gaig, puput, picot, oreneta, capsigrany, merla, pardal, tord, verdum, estornell, gralla, corb, pinsà, passerell, lluer, rossinyol.
- Institut Català d'Ornitologia.
- Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones.
- Tradueix els noms dels ocells al català.
pelicà, cigonya, cigne, ànec, voltor, àguila, esparver, milà, falcó, perdiu, guatlla, garsa, gavina, colom, tudó, cucut, òliba, duc, miloca, gamarús, mussol, falciot, gaig, puput, picot, oreneta, capsigrany, merla, pardal, tord, verdum, estornell, gralla, corb, pinsà, passerell, lluer, rossinyol.
- Institut Català d'Ornitologia.
- Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones.
- Tradueix els noms dels ocells al català.
Sintaxi
A partir de les pàgines 27, 74 i 163 del llibre hi trobareu la teoria per poder analitzar les oracions.
- Més informació i exercicis.
- Concordança entre subjecte i verb.
- Més informació i exercicis.
- Concordança entre subjecte i verb.
dijous, 8 d’abril del 2010
La Cancelleria Reial
Al segle XIII (1276) Jaume I va crear un organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials de la Corona d'Aragó. Escrivania reial (òrgan administratiu i burocràtic).
Pere III el Cerimoniós la va reformar i modernitzar al segle XIV (1344), ja que va intuir un estret lligam entre poder i llengua. S'hauria de cuidar de l'estil i la redacció correcta dels documents. Els textos eren considerats models de ben escriure.
Es van establir relacions amb altres corts europees (Itàlia, França...). Per tant, la Cancelleria es converteix en un focus irradiador de cultura i el català esdevé una de les llengües més difoses d'Europa.
Els documents eren redactats en tres llengües (els escrivans les havien de dominar):
- català (llengua base de tota la documentació)
- llatí (llengua de difusió a Europa)
- aragonès (llengua parlada en una part del domini de la Corona)
Els escrivans eren traductors d'obres llatines (Bernat Metge).
La llengua de l'acadèmia era llatinitzant i uniformitzada. S'estableix una koiné (estàndard) que servirà de model lingüístic per a tot el territori de la Corona d'Aragó.
Així doncs, al segle XIV (llengua catalana alternada amb el llatí) i principi del XV, la Cancelleria té el paper unificador de la llengua que va exercir Llull al segle XIII.
Pere III el Cerimoniós la va reformar i modernitzar al segle XIV (1344), ja que va intuir un estret lligam entre poder i llengua. S'hauria de cuidar de l'estil i la redacció correcta dels documents. Els textos eren considerats models de ben escriure.
Es van establir relacions amb altres corts europees (Itàlia, França...). Per tant, la Cancelleria es converteix en un focus irradiador de cultura i el català esdevé una de les llengües més difoses d'Europa.
Els documents eren redactats en tres llengües (els escrivans les havien de dominar):
- català (llengua base de tota la documentació)
- llatí (llengua de difusió a Europa)
- aragonès (llengua parlada en una part del domini de la Corona)
Els escrivans eren traductors d'obres llatines (Bernat Metge).
La llengua de l'acadèmia era llatinitzant i uniformitzada. S'estableix una koiné (estàndard) que servirà de model lingüístic per a tot el territori de la Corona d'Aragó.
Així doncs, al segle XIV (llengua catalana alternada amb el llatí) i principi del XV, la Cancelleria té el paper unificador de la llengua que va exercir Llull al segle XIII.
dimecres, 7 d’abril del 2010
Verbs: ser i estar
A la pàgina 237 del llibre hi ha una classificació de l'ús dels vers ésser i estar. Aquí en teniu més informació.
Les quatre grans cròniques
Són importants perquè:
- Representen una innovació historiogràfica, ja que descrivien fets contemporanis o ocorreguts recentment.
- Foren les primeres escrites en llengua romànica.
- Presenten uniformitat lingüística: koiné de la Cancelleria Reial i altres llengües (llatí, aragonès, provençal...)
- Amb elles, la prosa catalana assolí la seva maduresa (iniciada per R. Llull).
- Són redactades en contacte directe amb el monarca (Jaume I i Pere III el Cerimoniós van participar personalment en la redacció, i Desclot i Muntaner formaven part de la comitiva dels seus reis).
- Són narracions autobiogràfiques.
- Tenen un sentiment nacional (terres estimades que conformen la corona). També s'identifiquen amb la llengua nacional, sobretot la Crònica de Ramon Muntaner.
De les gestes llatines a les cròniques en català.
Les quatre grans cròniques.
- Representen una innovació historiogràfica, ja que descrivien fets contemporanis o ocorreguts recentment.
- Foren les primeres escrites en llengua romànica.
- Presenten uniformitat lingüística: koiné de la Cancelleria Reial i altres llengües (llatí, aragonès, provençal...)
- Amb elles, la prosa catalana assolí la seva maduresa (iniciada per R. Llull).
- Són redactades en contacte directe amb el monarca (Jaume I i Pere III el Cerimoniós van participar personalment en la redacció, i Desclot i Muntaner formaven part de la comitiva dels seus reis).
- Són narracions autobiogràfiques.
- Tenen un sentiment nacional (terres estimades que conformen la corona). També s'identifiquen amb la llengua nacional, sobretot la Crònica de Ramon Muntaner.
De les gestes llatines a les cròniques en català.
Les quatre grans cròniques.
dimecres, 24 de març del 2010
Els gentilicis
Amb els gentilicis designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència.
La cançó Com goses? de Mesclat n'està plena d'exemples.
Podeu fer consultes a:
- Gentilicis
- Tots els municipis dels territoris de parla catalana
La cançó Com goses? de Mesclat n'està plena d'exemples.
Podeu fer consultes a:
- Gentilicis
- Tots els municipis dels territoris de parla catalana
Ramon Llull
Coneixem les dades biogràfiques de Ramon Llull gràcies a la seva obra Vida coetània, que dicta a un deixeble. Va néixer a Mallorca, es va casar i va tenir dos fills. El 1265 se li va aparèixer Déu i va abandonar la família i la vida de senescal que duia al costat de Jaume II i es va dedicar a predicar i a convertir els infidels.
- La seva obra és molt extensa (243 títols) i abarca temàtiques diverses: obra científica, filosòfica, teològica, literària i pedagògica. Per tant, és el primer que escriu en llengua romànica textos de totes les matèries, ja que fins aleshores només s'havia escrit en llatí.
- Obra: Llibre de contemplació en Déu, Llibre del Gentil e dels tres savis, El Blanquerna, Llibre de meravelles o Fèlix, L'Arbre de ciència, Cant de Ramon...
- És considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana.
- Escriu en quatre llengües: català, llatí, àrab i occità.
- La seva obra va tenir una gran difusió, no només a la península ibèrica sinó a tot Europa. Per tant, va suposar la difusió de la literatura catalana.
- La prosa era espontània, culta i ben travada. Innova en la sintaxi (sintaxi culta: subordinació) i el lèxic (mots populars, derivats, llatinismes, mots inventats, etc.).
Per conèixer la vida de Ramon Llull us proposo la lectura de l'auca que podeu trobar a La paret de les auques.
Pots trobar-ne més informació en aquest enllaç.
L'occità: la llengua dels trobadors
Al segle XII la poesia trobadoresca va tenir una ràpida difusió. Amb un llenguatge codificat i ple de tòpics, va esdevenir l'ideal d'expressió lírica i de seguida va ser voltada d'admiradors i d'imitadors pertot arreu.
Alguns trobadors eren Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera, Ramon de Besalú...
Cansoneta leu i plana, de Guillem de Berguedà
Més informació:
- Els trobadors
- LletrA
- Slideshare
Alguns trobadors eren Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera, Ramon de Besalú...
Cansoneta leu i plana, de Guillem de Berguedà
Més informació:
- Els trobadors
- LletrA
- Slideshare
dimarts, 23 de març del 2010
La formació de la llengua literària
Les diverses llengües romàniques van néixer entre els segles VII i VIII a partir de l’evolució del llatí vulgar. De totes maneres, el llatí, après a les escoles, continuava essent l’única llengua escrita, si bé que en els documents llatins a partir d’aquesta època podem trobar traces de les noves llengües parlades.
Durant el segle XI apareixen progressivament mots i expressions en català en textos de caràcter feudal escrits en un llatí deficient. Els primers textos escrits en català són de la segona meitat del segle XII i pertanyen als àmbits jurídic i religiós.
D'una banda, el primer text escrit íntegrament en català que coneixem és la traducció d'un petit fragment del Liber iudiciorum o Forum iudicum (Llibre dels Judicis o Llibre Jutge), codi de lleis visigòtic redactat en llatí que els monarques carolingis van mantenir després de la Reconquesta.
De l'altra, el primer text important en prosa escrit en català el trobem en la literatura religiosa i data del començament del segle XIII: les Homilies d'Organyà. Es tracta d'un fragment de vuit fulls d'un sermó sobre passatges de l'Evangeli, escrit en llatí, que l'autor explica i comenta en català.
Aquí teniu més informació sobre les Homilies d'Organyà:
- web.
- slideshare.
- article d'Antoni M. Badia i Margarit.
- article de Joan Martí i Castell.
A partir de la segona meitat del segle XIII se succeeixen traduccions o versions originals de textos jurídics de gran importància:
Usatges de Barcelona
Furs de València
Llibre de les costums de Tortosa
Durant el segle XI apareixen progressivament mots i expressions en català en textos de caràcter feudal escrits en un llatí deficient. Els primers textos escrits en català són de la segona meitat del segle XII i pertanyen als àmbits jurídic i religiós.
D'una banda, el primer text escrit íntegrament en català que coneixem és la traducció d'un petit fragment del Liber iudiciorum o Forum iudicum (Llibre dels Judicis o Llibre Jutge), codi de lleis visigòtic redactat en llatí que els monarques carolingis van mantenir després de la Reconquesta.
De l'altra, el primer text important en prosa escrit en català el trobem en la literatura religiosa i data del començament del segle XIII: les Homilies d'Organyà. Es tracta d'un fragment de vuit fulls d'un sermó sobre passatges de l'Evangeli, escrit en llatí, que l'autor explica i comenta en català.
Aquí teniu més informació sobre les Homilies d'Organyà:
- web.
- slideshare.
- article d'Antoni M. Badia i Margarit.
- article de Joan Martí i Castell.
A partir de la segona meitat del segle XIII se succeeixen traduccions o versions originals de textos jurídics de gran importància:
Usatges de Barcelona
Furs de València
Llibre de les costums de Tortosa
El català preliterari
Les invasions germàniques
Els segles V, VI i VII van ser un període de lluita pel control polític del país. Al principi del segle V els visigots començaren a ocupar els territoris dominats fins aleshores pels romans, i s'establiren a Occitània i als territoris peninsulars pròxims als Pirineus. La capital va ser Tolosa. De seguida es van sentir enlluernats per la superioritat de la cultura llatina, i més que no pas destruir-la, van voler assimilar-la. La influència visigòtica es va notar sobretot en Dret i en alguns aspectes polítics, culturals i militars.
L'any 476 es va produir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Els francs van expulsar els visigots de quasi tots els territoris occitans, i aquests s'asseguraren el domini del sud hispànic i instal·laren la capital a Toledo.
La nació catalana va començar a constituir-se al segle VIII, amb les seves estructures socioeconòmiques, formes de vida, tarannà propi, la seva cultura i les institucions socials i polítiques.
La invasió musulmana
El món àrab va exercir una influència considerable a partir del segle VIII, en què s'apoderaren de tota la Península Ibèrica. Entre els anys 712 i 719 els musulmans ocuparen els Països Catalans.
En aquests territoris hi va continuar vivint la mateixa població autòctona, que mantenia les institucions jurídiques romanovisigòtiques, la religió cristiana i el llatí. Ara bé, es van sentir atrets per l'art, la ciència i la cultura àrabs i, per tant, es van anar arabitzant. Els autòctons que continuaven fidels al cristianisme eren anomenats mossàrabs.
El País Valencià i les Illes Balears foren les terres més llargament dominades pels àrabs.
La consciència de diferenciació llatí / català
Carlemany (768-814) va establir la Renovatio carolingia, és a dir, el restabliment i la difusió el llatí culte i de la cultura llatina cristiana.
El llatí vulgar queda cada vegada més lluny del llatí culte. Per tant, la incomprensió del llatí culte per la immensa majoria analfabeta va tenir com a conseqüència que l'Església es replantegés amb quina llengua s'havia de predicar. A través del Concili de Tours (813), l'Església va manar als sacerdots que prediquessin “in rusticam Romanam linguam”, és a dir, en la llengua del poble, per tal que aquest els pogués entendre.
Tot i que la llengua catalana no havia accedit a l'escriptura, podríem atribuir l'inici de l'època preliterària al moment en què el poble s'adonà que la llengua oral que usava ja no era idèntica a la que estava acostumat a llegir o escriure -en el cas que se'n sabés- ni tampoc era idèntica a la que se sentia en les predicacions en llengua llatina.
El conflicte llatí / català
Entre els segles VI i IX hi van haver tres tipus de llengua:
- llatí culte
- llatí arromançat (entre el culte i el vulgar)
- preromanç (parlat pels analfabets)
Durant aquests segles, la situació de diglòssia favorable a l'ús culte del llatí va començar a decréixer i es va iniciar el procés de dignificació del romanç, que va donar pas al naixement de les llengües romàniques. El llatí culte, a partir del segle VII, va esdevenir una llengua apresa no parlada, patrimoni dels eclesiàstics.
Els segles V, VI i VII van ser un període de lluita pel control polític del país. Al principi del segle V els visigots començaren a ocupar els territoris dominats fins aleshores pels romans, i s'establiren a Occitània i als territoris peninsulars pròxims als Pirineus. La capital va ser Tolosa. De seguida es van sentir enlluernats per la superioritat de la cultura llatina, i més que no pas destruir-la, van voler assimilar-la. La influència visigòtica es va notar sobretot en Dret i en alguns aspectes polítics, culturals i militars.
L'any 476 es va produir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Els francs van expulsar els visigots de quasi tots els territoris occitans, i aquests s'asseguraren el domini del sud hispànic i instal·laren la capital a Toledo.
La nació catalana va començar a constituir-se al segle VIII, amb les seves estructures socioeconòmiques, formes de vida, tarannà propi, la seva cultura i les institucions socials i polítiques.
La invasió musulmana
El món àrab va exercir una influència considerable a partir del segle VIII, en què s'apoderaren de tota la Península Ibèrica. Entre els anys 712 i 719 els musulmans ocuparen els Països Catalans.
En aquests territoris hi va continuar vivint la mateixa població autòctona, que mantenia les institucions jurídiques romanovisigòtiques, la religió cristiana i el llatí. Ara bé, es van sentir atrets per l'art, la ciència i la cultura àrabs i, per tant, es van anar arabitzant. Els autòctons que continuaven fidels al cristianisme eren anomenats mossàrabs.
El País Valencià i les Illes Balears foren les terres més llargament dominades pels àrabs.
La consciència de diferenciació llatí / català
Carlemany (768-814) va establir la Renovatio carolingia, és a dir, el restabliment i la difusió el llatí culte i de la cultura llatina cristiana.
El llatí vulgar queda cada vegada més lluny del llatí culte. Per tant, la incomprensió del llatí culte per la immensa majoria analfabeta va tenir com a conseqüència que l'Església es replantegés amb quina llengua s'havia de predicar. A través del Concili de Tours (813), l'Església va manar als sacerdots que prediquessin “in rusticam Romanam linguam”, és a dir, en la llengua del poble, per tal que aquest els pogués entendre.
Tot i que la llengua catalana no havia accedit a l'escriptura, podríem atribuir l'inici de l'època preliterària al moment en què el poble s'adonà que la llengua oral que usava ja no era idèntica a la que estava acostumat a llegir o escriure -en el cas que se'n sabés- ni tampoc era idèntica a la que se sentia en les predicacions en llengua llatina.
El conflicte llatí / català
Entre els segles VI i IX hi van haver tres tipus de llengua:
- llatí culte
- llatí arromançat (entre el culte i el vulgar)
- preromanç (parlat pels analfabets)
Durant aquests segles, la situació de diglòssia favorable a l'ús culte del llatí va començar a decréixer i es va iniciar el procés de dignificació del romanç, que va donar pas al naixement de les llengües romàniques. El llatí culte, a partir del segle VII, va esdevenir una llengua apresa no parlada, patrimoni dels eclesiàstics.
El naixement de les llengües romàniques
Els factors que fan possible l'existència de diversos llatins parlats i que donaren pas al naixement de les llengües romàniques van ser els següents:
- El substrat
- La procedència dialectal i social dels colonitzadors
- El superstrat
- La intensitat de la romanització (la zona oriental de la península ibèrica van ser més romanitzades que els Pirineus occidentals)
- La vida política posterior a la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident.
Actualment hi ha nou llengües romàniques:
galaicoportuguès
castellà
català
occità o provençal (al sud de França)
francès
sard (a l'illa de Sardenya)
italià
romanès
retoromànic
Font:
BADIA, J.; BALCELLS, J., i GRIFOLL, J. Llengua COU. Edicions Castellnou
- El substrat
- La procedència dialectal i social dels colonitzadors
- El superstrat
- La intensitat de la romanització (la zona oriental de la península ibèrica van ser més romanitzades que els Pirineus occidentals)
- La vida política posterior a la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident.
Actualment hi ha nou llengües romàniques:
galaicoportuguès
castellà
català
occità o provençal (al sud de França)
francès
sard (a l'illa de Sardenya)
italià
romanès
retoromànic
Font:
BADIA, J.; BALCELLS, J., i GRIFOLL, J. Llengua COU. Edicions Castellnou
La romanització
La romanització suposa la implantació de la cultura, els costums, les lleis i la llengua de l'Imperi romà. L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries. La romanització va ser lleu durant els dos primers segles d'ocupació (segles II i I aC), però amb Juli Cèsar i August es va manifestar amb intensitat.
Per fer-vos una idea del que va suposar la romanització, podeu veure aquest vídeo.
També podeu consultar: La romanització de la península ibèrica.
Per fer-vos una idea del que va suposar la romanització, podeu veure aquest vídeo.
També podeu consultar: La romanització de la península ibèrica.
dilluns, 22 de març del 2010
Els orígens del català
La llengua catalana prové del llatí parlat i portat a les nostres terres pels mercaders i soldats romans. Aquest llatí,anomenat vulgar, s'havia allunyat cada vegada més del llatí culte i literari.
El llatí vulgar és un element bàsic per a la formació del català, però també té d'altres influències:
Substrat: elements lingüístics preromans que s'han conservat en català (fins al 218 aC). Substrat ibèric i cèltic.
Superstrat: elements lingüístics posteriors a la romanització, provinents del germànic i l'àrab (segles V - XIII).
Adstrat: influències entre dues o més llengües per motius de veïnatge geogràfic: català-castellà, català-occità, etc.
Font:
BADIA, J.; BALCELLS, J., i GRIFOLL, J. Llengua COU. Edicions Castellnou
Podeu trobar més informació en aquest enllaç.
El llatí vulgar és un element bàsic per a la formació del català, però també té d'altres influències:
Substrat: elements lingüístics preromans que s'han conservat en català (fins al 218 aC). Substrat ibèric i cèltic.
Superstrat: elements lingüístics posteriors a la romanització, provinents del germànic i l'àrab (segles V - XIII).
Adstrat: influències entre dues o més llengües per motius de veïnatge geogràfic: català-castellà, català-occità, etc.
Font:
BADIA, J.; BALCELLS, J., i GRIFOLL, J. Llengua COU. Edicions Castellnou
Podeu trobar més informació en aquest enllaç.
divendres, 19 de març del 2010
Ortografia
Als webs de suport hi trobareu dos enllaços nous per a aquells que necessiteu millorar l'ortografia.
dilluns, 15 de març del 2010
Llengües en contacte
Tot i que teniu informació sobre les llengües en contacte al llibre, aquí en teniu alguns detalls més.
Llengües minoritàries i llengües minoritzades (pàg. 248-251)
Bilingüisme (pàg. 294-297)
Diglòssia (pàg. 332-335)
Bilingüisme i diglòssia.
Classificació de les llengües en situació d'anormalitat lingüística.
Llengües minoritàries i llengües minoritzades (pàg. 248-251)
Bilingüisme (pàg. 294-297)
Diglòssia (pàg. 332-335)
Bilingüisme i diglòssia.
Classificació de les llengües en situació d'anormalitat lingüística.
L'article d'opinió
En el text argumentatiu heu de tenir en compte que les idees estiguin ordenades de manera lògica i cohesionades mitjançant els signes de puntuació i els connectors.
L'estructura ha de tenir una introducció, un desenvolupament i una conclusió, i també hi heu de posar un títol.
Heu de mantenir el grau de formalitat i fer servir un vocabulari variat (sinònims, precisió lèxica, etc.).
Pel que fa a la vostra opinió, us heu de mullar i intentar que sigui original.
L'estructura ha de tenir una introducció, un desenvolupament i una conclusió, i també hi heu de posar un títol.
Heu de mantenir el grau de formalitat i fer servir un vocabulari variat (sinònims, precisió lèxica, etc.).
Pel que fa a la vostra opinió, us heu de mullar i intentar que sigui original.
dimecres, 10 de març del 2010
Signes de puntuació
Per escriure un text cohesionat hem de fer servir els signes de puntuació adequadament. En podeu trobar alguns usos de la pàgina 140 a la 142 del llibre, però també podeu consultar-los en aquest enllaç.
Fixeu-vos bé en l'ús del guió, ja que us servirà per puntuar correctament els diàlegs.
― Escolta, per què estàs tan bé de salut?
― Perquè no discuteixo.
― No deu ser pas per això!
― Doncs no deu ser pas per això.
Un home distret puja al seu cotxe i comença a cridar:
― Policia! Policia! M'ho han robat tot: el volant, el quadre de comandaments, els pedals... i no puc conduir!
― Però, n'està segur?
― Disculpi, disculpi.... Ja ho he trobat tot. És que m'havia assegut al seient del darrere.
Al Capone té un ostatge. Per arrencar-li certa informació, el tortura ficant-li el cap dins l'aigua en una banyera mentre li pregunta:
― On és la clau?
― No ho sé! Glub...
― On és la clau?
― No ho sé! Glub...
― On és la clau?
― No ho sé! Escolti, seria millor que contractés un bussejador; jo, per més que busco... Glub...
― Amb els diners que estic estalviant ―diu un boig―, em compraré una moto.
― Jo, en canvi ―diu un altre―, em compraré una vaca.
― Faràs riure muntant la vaca quan vulguis que corri.
― Tu encara resultaràs més ridícul amb la teva moto quan vulguis munyir-la.
Una senyora molt grassa va telefonar a una clínica on es feien tractaments per reduir el pes, tot dient que el seu marit li acabava de fer un regal, però que ella no hi cabia.
El metge li va donar dia i hora, i va afegir per animar-la:
― No s'hi amoïni, senyora, farem que vostè pugui posar-se aquest vestit ben aviat.
― Però, què diu d'un vestit? ―va dir sanglotant la dona―. El que m'ha regalat és un cotxe!
Font: Molts acudits divertits
Fixeu-vos bé en l'ús del guió, ja que us servirà per puntuar correctament els diàlegs.
― Escolta, per què estàs tan bé de salut?
― Perquè no discuteixo.
― No deu ser pas per això!
― Doncs no deu ser pas per això.
Un home distret puja al seu cotxe i comença a cridar:
― Policia! Policia! M'ho han robat tot: el volant, el quadre de comandaments, els pedals... i no puc conduir!
― Però, n'està segur?
― Disculpi, disculpi.... Ja ho he trobat tot. És que m'havia assegut al seient del darrere.
Al Capone té un ostatge. Per arrencar-li certa informació, el tortura ficant-li el cap dins l'aigua en una banyera mentre li pregunta:
― On és la clau?
― No ho sé! Glub...
― On és la clau?
― No ho sé! Glub...
― On és la clau?
― No ho sé! Escolti, seria millor que contractés un bussejador; jo, per més que busco... Glub...
― Amb els diners que estic estalviant ―diu un boig―, em compraré una moto.
― Jo, en canvi ―diu un altre―, em compraré una vaca.
― Faràs riure muntant la vaca quan vulguis que corri.
― Tu encara resultaràs més ridícul amb la teva moto quan vulguis munyir-la.
Una senyora molt grassa va telefonar a una clínica on es feien tractaments per reduir el pes, tot dient que el seu marit li acabava de fer un regal, però que ella no hi cabia.
El metge li va donar dia i hora, i va afegir per animar-la:
― No s'hi amoïni, senyora, farem que vostè pugui posar-se aquest vestit ben aviat.
― Però, què diu d'un vestit? ―va dir sanglotant la dona―. El que m'ha regalat és un cotxe!
Font: Molts acudits divertits
La carta
Com ja sabeu, la carta és un dels tipus de document que treballarem per millorar l'expressió escrita. Podeu trobar l'estructura a la pàgina 475 del llibre, però us recomano que mireu aquesta informació, ja que inclou aspectes que hem vist a classe: fraseologia, salutacions i comiats, datació, etc.
dilluns, 8 de març del 2010
Registres i llengua estàndard
Registre: tipus de llengua propi de cadascuna de les situacions comunicatives.
Els factors que determinen el registre són els següents:
El tema: general o específic
El canal: oral o escrit
El grau de formalitat: solemne, formal, familiar o vulgar
La intenció de l'emissor: narrar, descriure, exposar, argumentar...
Podem distingir:
Registres formals: literari, cientificotècnic i estàndard
Registres no formals: col·loquial, vulgar i argot
La llengua estàndard facilita la comunicació entre tots els parlants d'una mateixa llengua, per damunt de les diferències dialectals.
Característiques:
- Té les seves normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques.
- És el mitjà de comunicació utilitzat per la premsa, la ràdio i la televisió.
- És ensenyada a les escoles.
- Gaudeix de prestigi.
- És la llengua de l'administració.
Per tant, constitueix un model lingüístic convencional acceptat per una comunitat com a mitjà d'expressió parlada o escrita.
En aquest enllaç hi trobareu més informació.
Els factors que determinen el registre són els següents:
El tema: general o específic
El canal: oral o escrit
El grau de formalitat: solemne, formal, familiar o vulgar
La intenció de l'emissor: narrar, descriure, exposar, argumentar...
Podem distingir:
Registres formals: literari, cientificotècnic i estàndard
Registres no formals: col·loquial, vulgar i argot
La llengua estàndard facilita la comunicació entre tots els parlants d'una mateixa llengua, per damunt de les diferències dialectals.
Característiques:
- Té les seves normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques.
- És el mitjà de comunicació utilitzat per la premsa, la ràdio i la televisió.
- És ensenyada a les escoles.
- Gaudeix de prestigi.
- És la llengua de l'administració.
Per tant, constitueix un model lingüístic convencional acceptat per una comunitat com a mitjà d'expressió parlada o escrita.
En aquest enllaç hi trobareu més informació.
dimecres, 3 de març del 2010
Valencià
La Gossa Sorda és un grup del poble de Pego, a la comarca de la Marina Alta, a prop d'Alacant. La cançó Camals mullats pertany a l'últim disc, Saó. Podeu trobar-hi els trets característics del valencià.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de Cavallers,
dalt d'una bicicleta vella,
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats, fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau, Parterre,
Glorieta, semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar.
Hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa:
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons que no esperen
veure't a la València de la falla de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces: come together everybody.
He retrobat l'espurna, 'altra cara de la lluna,
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes deportades de la Punta,
l'espurna, l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen:
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó;
les línies del metro, la nostra presó;
esprai i les parets de colors;
qui observa els mossos, bon observador.
A la city li és igual per on sorti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molts.
però cadascú amb el seu entorn
Xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món,
joventut i experiència, referents potents,
des de Sants fins a València.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim...
No hi ha tanta diferència;
la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials:
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.
Heu sentit l'olor de podrit,
de traïció, bellesa morta i violència;
o és que algú ha dit el nom de València?,
en l'aire, barreja de fem i salobre
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella.
Camals mullats.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de Cavallers,
dalt d'una bicicleta vella,
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats, fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau, Parterre,
Glorieta, semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar.
Hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa:
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons que no esperen
veure't a la València de la falla de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces: come together everybody.
He retrobat l'espurna, 'altra cara de la lluna,
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes deportades de la Punta,
l'espurna, l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen:
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metropoli són de carbó;
les línies del metro, la nostra presó;
esprai i les parets de colors;
qui observa els mossos, bon observador.
A la city li és igual per on sorti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molts.
però cadascú amb el seu entorn
Xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món,
joventut i experiència, referents potents,
des de Sants fins a València.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim...
No hi ha tanta diferència;
la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials:
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.
Heu sentit l'olor de podrit,
de traïció, bellesa morta i violència;
o és que algú ha dit el nom de València?,
en l'aire, barreja de fem i salobre
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella.
Camals mullats.
diumenge, 28 de febrer del 2010
Dialectes constitutius i dialectes consecutius
Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.
Els dialectes constitutius corresponen, de manera general, a l'evolució del llatí que es va parlar a l'àrea que ocupen actualment: català septentrional, català central i català nord-occidental, amb exclusió de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren catalanitzades més tard.
Els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment. Per tant, comprèn les terres del sud, des de l'Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l'Alguer a Sardenya.
Fonts:
VENY, Joan. Els parlars catalans. Editorial Moll.
ALEGRE, Montserrat. Dialectologia catalana. Editorial Teide.
Els dialectes constitutius corresponen, de manera general, a l'evolució del llatí que es va parlar a l'àrea que ocupen actualment: català septentrional, català central i català nord-occidental, amb exclusió de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren catalanitzades més tard.
Els dialectes consecutius són el resultat del trasplantament del català des de les àrees originàries a unes altres zones com a conseqüència de repoblaments fets durant la Reconquesta o posteriorment. Per tant, comprèn les terres del sud, des de l'Ebre fins a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i l'Alguer a Sardenya.
Fonts:
VENY, Joan. Els parlars catalans. Editorial Moll.
ALEGRE, Montserrat. Dialectologia catalana. Editorial Teide.
dimecres, 24 de febrer del 2010
Català septentrional o rossellonès
En aquesta cançó de Joan Pau Giné hi podreu trobar algunes de les característiques del català septentrional. Escolteu-la amb atenció i comenteu la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de les paraules marcades en negreta.
L'Allioli
Amb un poc de paciència,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d´un ramat,
Muntarà, muntarà,
l'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà,
l'allioli muntarà.
Amb lo que sabem d'escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat,
Muntarà, muntarà...
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats,
Muntarà, muntarà...
Caparutxes per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l´USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé,
Muntarà, muntarà...
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dins del merder,
Muntarà, muntarà...
Eleccions de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d'en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d´amunt,
cada un l´hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà...
L'Allioli
Amb un poc de paciència,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d´un ramat,
Muntarà, muntarà,
l'allioli, l'allioli.
Muntarà, muntarà,
l'allioli muntarà.
Amb lo que sabem d'escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat,
Muntarà, muntarà...
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats,
Muntarà, muntarà...
Caparutxes per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l´USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé,
Muntarà, muntarà...
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dins del merder,
Muntarà, muntarà...
Eleccions de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d'en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d´amunt,
cada un l´hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà...
Balear
Podeu escoltar els trets característics del balear a la cançó
L'amo en Pep de Sa Sini, del grup de música pop mallorquí Ossifar.
Que us divertiu!
Arriba s'estiu i conrant en es cortó
a l'amo en Pep li pega sa fortor.
Ell diu que a un home que s'aixeca amb so sol,
quan arriba es vespre li fa falta algun consol.
Se renta els peus, baix sa prunera,
i a s'Arenal se'n va a cercar qualque estrangera
arriba an es ball amb mobilette
i quan hi entra tothom mira es seu paquet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
De sa butxaca se treu un puret fort
i an es taulell, amb estil, li pega foc
s'atraca a una i li diu: "dancing amb mi?"
Ella s'aixeca i tot d'una diu que sí.
Ben aferrada, tota vermella,
ella li deia a l'amo en Pep fluix a s'orella:
"a mi gustar este bolerro
y más gustar tu gran paquete de torrerro".
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
Quan s'albergínia li comença a molestar,
ell ben tranquil, la se torna a col·locar
fins que a sa guiri es paquet li va aglapir
i l'amo en Pep li mostrà davall un pi.
Au, lucky, lucky, ses albergínies,
una, molt bona per fer un tumbet,
s'altra és d'en Pep de Sa Sínia,
és sa millor per entaferrar un xisclet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
L'amo en Pep de Sa Sini, del grup de música pop mallorquí Ossifar.
Que us divertiu!
Arriba s'estiu i conrant en es cortó
a l'amo en Pep li pega sa fortor.
Ell diu que a un home que s'aixeca amb so sol,
quan arriba es vespre li fa falta algun consol.
Se renta els peus, baix sa prunera,
i a s'Arenal se'n va a cercar qualque estrangera
arriba an es ball amb mobilette
i quan hi entra tothom mira es seu paquet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
De sa butxaca se treu un puret fort
i an es taulell, amb estil, li pega foc
s'atraca a una i li diu: "dancing amb mi?"
Ella s'aixeca i tot d'una diu que sí.
Ben aferrada, tota vermella,
ella li deia a l'amo en Pep fluix a s'orella:
"a mi gustar este bolerro
y más gustar tu gran paquete de torrerro".
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
Quan s'albergínia li comença a molestar,
ell ben tranquil, la se torna a col·locar
fins que a sa guiri es paquet li va aglapir
i l'amo en Pep li mostrà davall un pi.
Au, lucky, lucky, ses albergínies,
una, molt bona per fer un tumbet,
s'altra és d'en Pep de Sa Sínia,
és sa millor per entaferrar un xisclet.
L'amo en Pep de Sa Sínia,
davall els calçons du una albergínia...
dilluns, 22 de febrer del 2010
Alguerès
Trobeu els trets característics de l'alguerès en aquesta entrevista:
Aquí teniu la lletra de la cançó Santa mare llengua St. Ryanair de Claudio Gabriel Sanna.
La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística,
ma per a mi té un aspecte fondamental.
Quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerès era normal, era un fet.
I era santa santa santa
santa mare llengua
santa llet de mare
sang de ton iaio i de ton pare.
Però després als seixanta, tivú, ràdio i escola
han regalat il·lusions d’un progrés burguès
i menjant Nutel·la i beient Coca-cola
ningú s’és preocupat del pobre alguerès,
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folklòrica, vulgar, bruta com a la ronya.
I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada.
Als noranta un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen - oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm... hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerès torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!
Santa santa santa
pobra santa llengua
pobra llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?
Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandès
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerès
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!
Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès.
Si amb sols cinquanta euros de poltrona,
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla, balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!
Aquí teniu la lletra de la cançó Santa mare llengua St. Ryanair de Claudio Gabriel Sanna.
La qüestió de la política lingüística
en aquesta ciutat de Catalunya oriental
pot parèixer utòpica, vana i autística,
ma per a mi té un aspecte fondamental.
Quan les mares mos donaven com a llengua el català
així com naturalment mos passaven la llet
i no parlàvem de salvar, d’estudiar, recuperar
i parlar en alguerès era normal, era un fet.
I era santa santa santa
santa mare llengua
santa llet de mare
sang de ton iaio i de ton pare.
Però després als seixanta, tivú, ràdio i escola
han regalat il·lusions d’un progrés burguès
i menjant Nutel·la i beient Coca-cola
ningú s’és preocupat del pobre alguerès,
abandonat, oblidat i fins criminalitzat
perquè enruinava la dicció i això feva vergonya
llengua de pobre, de bastaix, d’ignorant
folklòrica, vulgar, bruta com a la ronya.
I no era santa santa santa
no era més santa la mare llengua
no era santa la llengua de ta mare
ma mira un poc com era tractada.
Als noranta un canvi sec de timó
no era ver lo que creieven del dialecte
ara diuen - oi qui riquesa pel minyó
si té una llengua mare és perfecte!-
mmm... hi ha sol un petit problema
si volem que l’alguerès torni viu i fort
és que manquen dos anells a la cadena:
lo pare ja no el parla i lo iaio és mort!
Santa santa santa
pobra santa llengua
pobra llengua mare
i ara què fem? I què fem ara?
Ja sabem que una llengua no té futur
si no té un poder econòmic i social
i la política lingüística, estàs segur,
no ha pogut resoldre aquest problema local.
Va a finir que la idea d’aqueix irlandès
fins i tot mos arriba a salvar l’alguerès
mira tu si una companyia de baix costo
posarà a poc a poc totes les coses a posto!
Santa santa santa
santa santa Ryan
santa santa Ryan Air
salva l’alguerès salva l’alguerès.
Si amb sols cinquanta euros de poltrona,
en quaranta minuts ja passeges per Girona
i te’n vas a Barcelona, la ciutat més bella,
i mirant Miró te menges la paella
i sense quasi el temps de cantar un “balla, balla”
los joves catalans ja mos omplin la muralla
eixin de nit i van al bar i en discoteca
mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca!
dijous, 18 de febrer del 2010
Divisió dialectal
La diferència entre llengua i dialecte rau en el punt de vista.
Llengua: sistema de signes conegut i utilitzat per una societat. És un concepte abstracte i teòric resultat de la suma de diferents dialectes. Els parlants de dues llengües distintes generalment no s'entenen.
Dialecte: realització concreta de la llengua; manera de parlar una llengua en un territori. Els parlants de dos dialectes distints s'entenen, encara que es noten diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
Llengua literària: formada a partir dels diferents dialectes.
Així doncs, hem de tenir en compte que:
1. Les llengües no es parlen enlloc, el que es parlen són els dialectes.
2. Tots els dialectes són igualment bons i correctes.
3. Actualment es tendeix a l'anivellament lingüístic i, per tant, estan desapareixent algunes diferències dialectals.
Aquí teniu en teniu més informació.
També podeu escoltar els diversos dialectes mitjançant els enllaços d'aquest bloc i visionar aquest vídeo.
Llengua: sistema de signes conegut i utilitzat per una societat. És un concepte abstracte i teòric resultat de la suma de diferents dialectes. Els parlants de dues llengües distintes generalment no s'entenen.
Dialecte: realització concreta de la llengua; manera de parlar una llengua en un territori. Els parlants de dos dialectes distints s'entenen, encara que es noten diferències de fonètica, de morfologia i de vocabulari.
Llengua literària: formada a partir dels diferents dialectes.
Així doncs, hem de tenir en compte que:
1. Les llengües no es parlen enlloc, el que es parlen són els dialectes.
2. Tots els dialectes són igualment bons i correctes.
3. Actualment es tendeix a l'anivellament lingüístic i, per tant, estan desapareixent algunes diferències dialectals.
Aquí teniu en teniu més informació.
També podeu escoltar els diversos dialectes mitjançant els enllaços d'aquest bloc i visionar aquest vídeo.
dimarts, 16 de febrer del 2010
El resum
RECORDEU QUE...
- No s'han de copiar literalment les frases del text original.
- No ha de ser subjectiu. Per tant, no hi inclourem opinions ni comentaris personals.
- No es poden aportar més dades per completar el text.
- No s'han d'incloure exemples si no és estrictament necessari per a la comprensió del text.
- El resultat ha de ser un text coherent, no un esquema.
QUÈ FAREM?
1. Destacar les tres o quatre idees principals i distingir-ne les secundàries.
2. Escriure cada idea principal en forma de títol al marge del paràgraf.
3. Redactar el resum utilitzant els connectors, la puntuació i els temps verbals adequats.
4. Comprovar que el lèxic és precís, amb l'ús de sinònims i que no fem servir mots crossa.
5. Rellegir el text i comptar les paraules o línies que ens demanen. Si és massa llarg, mirarem si es pot resumir més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)