Anomenar: v. tr. Donar nom (a algú o a alguna cosa).
v. intr. pron. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s’anomenen adverbis.
v. tr. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.
Nomenar: v. tr. Designar per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.
dilluns, 10 de maig del 2010
Precisió lèxica: ratllar/tatxar
Ratllar: v. tr. Fer una ratlla o ratlles (a alguna cosa). Ratllar el suro.
v. tr. Reduir (certs aliments) a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa. Hem de ratllar formatge per als macarrons.
Tatxar: v. tr. Tallar un tros (de determinades fruites, del suro d’una alzina) per comprovar-ne la qualitat. Tatxar un meló, una síndria.
v. tr. Reduir (certs aliments) a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa. Hem de ratllar formatge per als macarrons.
Tatxar: v. tr. Tallar un tros (de determinades fruites, del suro d’una alzina) per comprovar-ne la qualitat. Tatxar un meló, una síndria.
Precisió lèxica: xarxa/ret
Xarxa: f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.
Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc. Xarxa de regatge, de camins, de mostratge. Xarxa de ferrocarril. Xarxa de carreteres.
En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treballar en xarxa.
Ret: m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc. Xarxa de regatge, de camins, de mostratge. Xarxa de ferrocarril. Xarxa de carreteres.
En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treballar en xarxa.
Ret: m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.
Precisió lèxica: infectar/infestar
Infectar: v. tr. Contaminar (quelcom) amb gèrmens patògens. Els microbis ja han infectat tot l’organisme.
v. intr. pron. Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida.
Infestar: v. tr. Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits.
tr. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que les rates han infestat.
v. intr. pron. Aquesta casa s’ha infestat de rates.
v. intr. pron. Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida.
Infestar: v. tr. Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits.
tr. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que les rates han infestat.
v. intr. pron. Aquesta casa s’ha infestat de rates.
Precisió lèxica: probable/provable
Probable: adj. Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s’acomplirà, que s’esdevindrà. És probable que no vingui.
Provable: adj. Que pot ésser provat.
Provable: adj. Que pot ésser provat.
Precisió lèxica: fullet/fulletó
Fullet: m. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.
Fulletó: m. En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris.
Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
Fulletó: m. En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris.
Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.
dimecres, 5 de maig del 2010
La Renaixença: segle XIX
La Renaixença s'inicia el 1833 amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i finalitza el 1892, amb l'inici del Modernisme.
Context històric:
- Mort de Ferran VII el 1833.
- S'impulsa la industrialització.
La Renaixença és un moviment burgès que s'acostava a la ideologia romàntica sorgida a Europa. A la primera meitat del segle XIX la burgesia i les classes més acomodades usaven el català només en l'àmbit familiar. Per tant, hi havia una situació de diglòssia (dues llengües per a funcions diferents). A partir de la segona meitat, la burgesia, l'aristocràcia i l'Església també van col·laborar en el recobrament del català i es van posar de part del poble.
Objectius:
- Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia i al lèxic, ple de castellanismes.
- Defensar el català com a llengua de cultura tal com ho havia estat en l'època medieval.
- Recuperar els signes d'identitat nacional catalana.
- Reivindicar el retorn a l'esplendor de l'edat mitjana.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir la literatura de caire popular (cançoners, rondallística, etc.).
- Potenciar el conreu de tots els gèneres
- Els Jocs Florals és el certamen poètic restablert el 1859, que va servir de plataforma per a la recuperació de la llengua i per a la difusió dels autors catalans i la seva obra.
- La llengua que s'hi utilitza és arcaïtzant i poc modernitzada.
- Enfront d'aquesta actitud conservadora respecte a la llengua (A. Bofarull), va sorgir “el català que ara es parla” (Frederic Soler). Aquesta polèmica s'acabà amb els articles publicats a L'Avenç i amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb Pompeu Fabra al davant.
Autors més importants:
- Jacint Verdaguer, poesia
- Àngel Guimerà i Frederic Soler (Serafí Pitarra), teatre
- Narcís Oller, prosa
La primera novel·la que es publicà en català, de caire històric, va ser L'orfeneta de Menargues (1862), d'Antoni de Bofarull.
Font: Llengua COU. Ed. Castellnou.
Context històric:
- Mort de Ferran VII el 1833.
- S'impulsa la industrialització.
La Renaixença és un moviment burgès que s'acostava a la ideologia romàntica sorgida a Europa. A la primera meitat del segle XIX la burgesia i les classes més acomodades usaven el català només en l'àmbit familiar. Per tant, hi havia una situació de diglòssia (dues llengües per a funcions diferents). A partir de la segona meitat, la burgesia, l'aristocràcia i l'Església també van col·laborar en el recobrament del català i es van posar de part del poble.
Objectius:
- Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia i al lèxic, ple de castellanismes.
- Defensar el català com a llengua de cultura tal com ho havia estat en l'època medieval.
- Recuperar els signes d'identitat nacional catalana.
- Reivindicar el retorn a l'esplendor de l'edat mitjana.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir la literatura de caire popular (cançoners, rondallística, etc.).
- Potenciar el conreu de tots els gèneres
- Els Jocs Florals és el certamen poètic restablert el 1859, que va servir de plataforma per a la recuperació de la llengua i per a la difusió dels autors catalans i la seva obra.
- La llengua que s'hi utilitza és arcaïtzant i poc modernitzada.
- Enfront d'aquesta actitud conservadora respecte a la llengua (A. Bofarull), va sorgir “el català que ara es parla” (Frederic Soler). Aquesta polèmica s'acabà amb els articles publicats a L'Avenç i amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb Pompeu Fabra al davant.
Autors més importants:
- Jacint Verdaguer, poesia
- Àngel Guimerà i Frederic Soler (Serafí Pitarra), teatre
- Narcís Oller, prosa
La primera novel·la que es publicà en català, de caire històric, va ser L'orfeneta de Menargues (1862), d'Antoni de Bofarull.
Font: Llengua COU. Ed. Castellnou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)